Com als anys 30: la justificació de la barbàrie

Röszke, Hongria, 2016. Centenars de refugiats s’amunteguen a les portes d’un camp de concentració. Un agent obre la reixa i comença un pervers sorteig que salva o condemna a l’atzar: «Tu sí, tu no, tu sí, tu no». Una dona alça el seu nadó i crida «'baby, baby'», però se’n va. El policia tanca la reixa i els que no han pogut entrar es queden a la intempèrie, sense refugi ni menjar. El nadó té els llavis morats i tremola. Unes quantes persones fem una rotllana per proporcionar-li escalfor.

Mentre això passa, a diversos milers de quilòmetres d’allà, un contertuli espanyol afirma en un plató de televisió que els àrabs són incapaços d’integrar-se a Europa. Un altre assegura que s’està produint una invasió musulmana soterrada. En declaracions a la premsa, un ministre adverteix que entre els refugiats hi pot haver terroristes. 

El que acabo de relatar són situacions reals. Vivim temps foscos, marcats per la demonització de l’altre, per la indiferència davant el dolor i per la justificació de la barbàrie en nom de la seguretat. Amnistia Internacional parla de tot això al seu informe 2016/2017 publicat avui, en què denuncia que els discursos d’odi i de por han agafat relleu a una escala «mai vista des de la dècada de 1930». La retòrica deshumanitzadora del «nosaltres contra ells» que esgrimeixen determinats polítics està creant «un món més dividit i perillós», alerta Amnistia.

L’Estat espanyol no se n’escapa, indica AI, amb expulsions col·lectives a les fronteres de Ceuta i Melilla, amb casos de maltractament i violència per part de membres de les forces de seguretat i amb mesures que violen la llibertat d’expressió en nom de la persecució de l’«enaltiment del terrorisme».

TRUMP I LES DEPORTACIONS

La difusió de l’informe coincideix amb la nova directriu de Donald Trump que dona llum verda a les deportacions massives. Si els països subscriptors de la Declaració Universal dels Drets Humans haguessin de ratificar avui la seva firma, és probable que molts optessin per girar l’esquena al text. És sorprenent comprovar com s’airegen discursos polítics en els quals els drets humans apareixen representats com a obstacles als interessos nacionals. El cost que això pot tenir és elevadíssim i les conseqüències, impredictibles.

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

Els historiadors del futur definiran aquests anys com una època marcada per l’augment de la xenofòbia, per l’agitació de l’odi, per les retallades dels drets i llibertats. I no obstant el ball públic de declaracions semblaria del tot aliè a aquesta realitat.

Si en el futur s’arriba a imposar el seny, la gent es preguntarà com vam poder conviure amb aquesta normalització del maltractament als altres. Com pot ser que no veiéssim els camps de refugiats que s’alcen en ple cor d’Europa. Com es van tolerar els discursos que justifiquen el racisme. O com es va permetre un cert periodisme que insistentment atorga més nivell de credibilitat als xenòfobs que a les seves víctimes. Quan arribi el seny, tots voldran dir que feia temps que lluitàvem per trobar-lo.