Un fado per a la Infanta
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. /
Gran frenesí televisiu divendres al migdia, davant el comunicat de la sentència pel cas Nóos. Del desplegament d'opinadors, tertulians, analistes, xafarders, tamboriners i tutti quanti, que de tot hi havia aquell matí en el vast panorama de platós del telehipòdrom, voldria ressaltar-ne Las mañanas de Cuatro, de Javier Ruíz. Allà és on vam escoltar els arpegis més esmolats. Alicia Gutiérrez i Ernesto Ekaizer, per exemple, sense pèls a la llengua, assenyalaven que darrere del dolent oficial, Iñaki Urdangarín, hi havia «la figura del Rei emèrit Joan Carles, totalment involucrat en aquest cas». Advertien que aquella va ser una de les raons per les quals va haver de dimitir in extremis. I Antón Losada, amb la seva habitual i lúcida conyeta, hi afegia: «Jo també estic levitant. Però al contrari de Miquel Roca, que ha dit que levitava d'entusiasme, jo levito de pur desconcert. Avui el que molts espanyols estaven esperant és un comunicat de la Casa Reial demanant disculpes per haver encobert aquests fets quan es van descobrir». O sigui, parlant clar. En altres platós van optar per incrustar cheerleaders de la institució monàrquica. Opinadors per compte d'altri camuflats d'analistes. No sé si aquests esforços de distracció televisiva han aconseguit distreure ningú.
En qualsevol cas la pinzellada més pintoresca l'he vist a la matinée d'Ana Rosa Quintana (T-5). Com que és probable que la Infanta traslladi la seva residència a Portugal, per estar més a la vora del penal extremeny en què potser ingressarà Urdangarin, van desplaçar un redactor a Estoril. Plantat davant Villa Giralda, mirava de fer un paral·lelisme amb els dies de l'exili de Don Joan, l'avi de la Infanta. Home, no sembla que les dues trajectòries siguin ni paral·leles, ni equiparables. L'informador també va anar a Cascais, al restaurant O Pescador, on regis exiliats -Don Joan, els reis d'Itàlia, els de Bulgària...- mitigaven el desterrament cruspint-se glorioses mariscades. Va acomiadar la connexió davant del Casino d'Estoril, un lloc també molt freqüentat.
Aquest reporter hauria d'haver anat als bressols del fado. Jo li hgauria aconsellat una visita al gran Antonio Rocha, a qui vaig conèixer anys enrere a Lisboa, al Barrio Alto. És un fadista extraordinari. Té un tema titulat Olhos esquivos que comença així: «Com m'intriguen els teus ulls, tan fugitius. Em pertorben el sentit». És un fado ideal per a la Infanta.
