Una lluita compartida

Les persones refugiades són una realitat: ja són aquí entre nosaltres i han sigut desposseïdes de la seva dignitat. A finals de l’any 2016 l’Estat espanyol solament havia rebut 898 dels més de 17.000 refugiats que s’havia compromès a acollir, segons dades de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). Menys d’un 5% del total.

És intolerable, també, que gairebé la meitat dels fons europeus del 2015 destinats a finançar el pla d’acollida de refugiats es dediquin a pagar expulsions i a finançar centres d’internament d’estrangers (CIE), rebutjats clarament per la societat catalana.

Els culpables d’aquesta situació són els que són. Però avui no solament es tracta de parlar dels culpables, sinó també dels responsables. I de responsables ho som tots. La defensa del dret d’asil no pot ser l’objectiu d’una ideologia o d’un color polític. Ni tampoc entén de situacions socials o econòmiques. L’acollida de les persones que han hagut de marxar de casa seva contra la seva voluntat ha de ser simplement un objectiu humà, comú a tot ésser humà, així de senzill.

Mentre moltes de les nostres societats veïnes mantenen el debat sobre si han de fer efectiva l’acollida de persones refugiades, a Catalunya estem debatent sobre les responsabilitats, eines i recursos disponibles, i com hem de fer-ho millor. Fem valer aquest clam social i aprofitem-lo. Amb urgència, perquè l’emergència no pot esperar. Tothom, en el seu àmbit i marge competencial, té marge d’acció i de millora. Començant per nosaltres mateixos, la ciutadania. Seguint per ajuntaments, Generalitat i Estat.

Som una baula més de diverses generacions de catalans que amb lluites compartides hem forjat el que som avui. El fet migratori ha sigut sempre propi d’aquest país, tots hem sigut migrants. Reconeixem la unitat en la diversitat, i que el poble de Catalunya ha guanyat les seves conquistes socials i democràtiques quan hem avançat junts. Ara tenim l’oportunitat i el deure de tornar-ho a fer. Hem de teixir un gran pacte social i fer un front comú en la defensa del dret d’asil. I també mantenir el compromís ferm en la millora de la situació de les persones migrants que ja són aquí. Per a això és necessari que ens reunim i organitzem ciutadania, entitats, organitzacions i administracions.

La manifestació d’aquest dissabte serà un gran èxit si aconseguim convertir-nos en un referent històric per a nosaltres mateixos i per posar en marxa moviments similars a tot Europa. Una Europa de responsables multicolors pot ajudar a reflexionar els culpables monocolors d’idees fixes.

Les institucions catalanes, inclosa la ciutadania, tenim a les mans la dignificació de les vides de les persones migrants en àmbits essencials. I els progressos que es facin en aquests àmbits acabaran beneficiant el conjunt de la societat.

Fem-ho.

Ruben Wagensberg és coordinador de la campanya ‘Casa nostra, casa vostra’

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Jordi Cuixart és president d’Òmnium Cultural

Òscar Camps és fundador de Proactiva Open Arms