¿On som?

¿Com es poden valorar les últimes dades de l’EPA? La retòrica optimista del Govern, que escull certes magnituds de l’EPA i ignora les més incòmodes, proposa el relat de la «gran recuperació». S’ha de seguir «treballant» dia a dia perquè, amb l’esforç de tots, recuperem els nivells d’ocupació i prosperitat d’abans de la crisi. Com diu el president Rajoy, això no es resol en un quart d’hora però anem en la bona direcció. Per això, es dedueix, el millor que podem fer és seguir atorgant confiança a les reformes adoptades en la legislatura anterior.

Les posicions més crítiques amb aquest discurs sostenen que l’única cosa que hi ha darrere d’aquestes xifres és la creixent temporalitat i precarietat del mercat laboral espanyol. El que observem seria el resultant de dos efectes: la tendència d’algunes empreses de retallar sous a costa del que sigui, unida a unes reformes laborals que ho posen cada vegada més fàcil. Tot això degenera en una elevadíssima rotació laboral i la contínua pèrdua de població activa que, cansada de sous mínims i d’abusos diversos, abandona decebuda el mercat laboral. Estem en una espiral destructiva, no solament en termes socials, sinó també econòmics, que només es revertirà si esborrem l’última legislatura.

¿Quines dades clau ens poden ajudar a entendre millor el nostre mercat laboral? Una recent anàlisi de María Jesús Fernández de FUNCAS de les dades de l’última EPA n’aporta algunes. D’aquesta anàlisi, destacaria el problema de la baixa qualificació, no solament dels desocupats, sinó també de la població laboral en conjunt. El 54% dels desocupats espanyols tenen un nivell de qualificació que no arriba a l’ensenyament secundari complet i, per al conjunt de la població activa, el nivell se situa en el 38%. Estem a la cua de la Unió Europea, només al davant de dos països.

Alternatives

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Potser els que se situen en posicions crítiques farien bé a promocionar, no solament l’activisme, sinó també la formació vinculada a les empreses. Sincerament no sé com es poden plantejar solucions, que siguin verdaderament alternatives, sense requalificar primer una part important dels desocupats. Si al debat del curt termini hi afegim les implicacions de la creixent mecanització del treball i la deslocalització, encara està més clar que les solucions progressistes haurien de buscar en la qualificació i la formació la solució fonamental a la desocupació.

Un altre apunt, d’una font diferent (Elise Gazengel), i que hauria de fer reflexionar el Govern sobre on ens està portant la regulació laboral i, potser, a fer una mica d’autocrítica i buscar solucions diferents. Pel que sembla, l’11% de les persones que passen la nit ls albergs de Barcelona té firmat un contracte laboral i, en alguns albergs concrets, com el de Creu de Molers al barri de Poble-sec, la meitat dels que s’hi acullen tenen contracte. ¿On estarien aquestes persones, amb contracte en una empresa, si no estiguessin a l’alberg?