Un moviment migratori de benefici desigual
La força de treball que representen els mexicans als EUA és fonamental per al seu creixement i domini planetari
Donald Trump i Enrique Peña Nieto arriben a la roda de premsa a la residència presidencial de Los Pinos, ahir. /
La migració, i en particular la migració mexicana cap als Estats Units, s'inscriu en una trama en què les grans corporacions multinacionals s'expandeixen cap a zones perifèriques a la recerca de força de treball barata i recursos naturals. Els programes d'ajust estructural (basats en la tríada: obertura, privatització i desregulació) han tingut un impacte devastador en les economies de molts països veïns als EUA.
Per un costat, desmantellen l'aparell productiu nacional i generen una desbordant massa de població redundant o desocupada. Per una altra part, han obert el camí a la maquillanització de les nostres economies (el 80% de les exportacions del país provenen de les plantes d'acoblament sota la disfressa d'exportacions manufactureres). Per contra, han provocat una desbordant migració laboral que, en essència, és forçada. Com a resultat, els EUA compten amb el nombre més gran de migrants indocumentats del planeta i s'ha convertit també en el principal corredor de migració de trànsit del món, amb tots els costos que això implica en matèria d'inseguretat humana i desaparicions forçoses i mort.
Respecte de la migració mexicana, alguns indicadors revelen la seva importància estratègica per a l'economia i la societat nord-americanes. L'envelliment de la població nativa i el creixement de la demanda laboral, independentment del trasllat de parts del procés productiu cap a l'estranger, suposen que una part creixent de la demanda laboral als EUA sigui coberta per població immigrant.
ELS 'IL·LEGALS'
La demanda de força de treball immigrant per part de l'economia nord-americana no es correspon gens amb el nombre de vises atorgades pel Govern d'aquell país. Això mostra que la criminalització de vastos sectors de la població immigrant, els 'il·legals', són fruit d'una política d'Estat encoberta que no només Trump i els seus seguidors, sinó la majoria dels analistes i ciutadans nord-americans, passen per alt.
Tampoc el saldo és positiu respecte de les 'remeses'. Els recursos que els migrants envien a les seves famílies no són un subsidi Nord-Sud ni una poderosa palanca per al desenvolupament del país d'origen, sinó una modalitat d'intercanvi desigual que implica un subsidi Sud-Nord. Fent una estimació conservadora del cost de la migració per a Mèxic considerant el cost de reproducció social del migrant a l'edat i amb el nivell educatius a l'arribar als EUA (i tenint en compte el cistell de consum bàsic i el cost de l'educació pública), es pot asseverar que el preu per a Mèxic al llarg del període del Tractat de Lliure Comerç de l'Amèrica del Nord duplica almenys el total acumulat de remeses rebudes en el mateix lapse.
En les condicions actuals, en contra del que esgrimeix Trump, estem davant d'una modalitat d'intercanvi desigual que no només rendeix quantiosos beneficis a l'economia i la societat nord-americanes, sinó que resulta indispensable per al seu creixement i domini planetari.
