El Parlament, última oportunitat del laborisme
37018686 60 /
En un altre temps el Partit Laborista hauria pogut sobreviure sota el lideratge de Jeremy Corbyn. Hauria sigut un accident, com tants altres en els avatars dels partits centenaris. Però ara que el Regne Unit comença el seu camí de sortida de la Unió Europea, és possible que l’onada populista que ha impulsat el brexit s’emporti també –a més a més del Regne Unit obert que tant admirem– el seu únic partit d’esquerres. La decisió del Tribunal Suprem de reforçar la veu del Parlament és l’última oportunitat del laborisme per evitar-ho.
Sobre el paper, Corbyn podria ser el camí de salvació de la socialdemocràcia europea. Reivindica una esquerra clàssica sense complexos i ha mobilitzat les bases. Una dada: el nombre de militants laboristes ha superat els 550.000, més que la suma de tots els altres partits. Una altra dada més important: el Partit Laborista està 17 punts per sota del Conservador (la distància més gran en dècades). En una elecció recent a Richmond, al sud-oest de Londres, el ridícul laborista va incloure l’obtenció de menys vots que el seu nombre de militants al barri.
El Partit Laborista va fer campanya per la permanència a Europa amb la boca petita. Corbyn fa dècades que critica la Unió. Davant el referèndum, es va veure obligat a defensar la posició majoritària del seu partit, però ho va fer sense convicció i fins i tot agafant-se unes vacances quan la campanya ja havia començat. Els votants laboristes van inclinar la balança cap a la sortida.
Fa uns quants dies, Corbyn va fer una maratoniana ronda d’entrevistes per anunciar l’estratègia laborista de cara a les negociacions de divorci amb la Unió Europea. La sorpresa va ser que va balbucejar al dir que ni estan compromesos amb la llibertat de moviment dels ciutadans europeus, ni hi estan en contra. Corbyn sembla, d’aquesta manera, disposat a entrar en el terreny de joc de la immigració, on té totes les de perdre.
La majoria de districtes representats per parlamentaris laboristes van votar a favor del brexit, en una campanya centrada en la immigració. El nou líder del xenòfob UKIP, Paul Nuttall, ho té clar: «El nostre objectiu és reemplaçar el Partit Laborista i ser la veu patriòtica dels treballadors». O els laboristes canvien de tema o es compliran els desitjos de Nuttall.
La sentència del Tribunal Suprem que obliga a comptar amb el vistiplau del Parlament per activar les negociacions hauria de canviar les coses. Bona notícia per a la democràcia britànica i per a aquells que enmig d’aquesta onada populista global defensen el paper del parlament com a representant de la sobirania nacional. Respectar el resultat del referèndum no impedeix vigilar que el govern no cometi un disbarat en la seva interpretació. Theresa May sembla que hi està disposada, presa de les veus més radicals i oblidant que gairebé la meitat de l’electorat va votar a favor de la permanència. Algú hauria de parar-li els peus.
Notícies relacionadesEls laboristes haurien de presentar esmenes amb línies vermelles en defensa dels interessos del seu país, que, per molt que estigui estès entre alguns sectors, tenen poc a veure amb la frontera i els immigrants. Posats a debatre, haurien d’explicar que des de fa dècades, el nombre d’europeus que entren cada any al Regne Unit és menor al d’immigrants provinents de països de fora de la Unió Europea. Els europeus contribueixen amb els seus impostos al sistema i no hi ha cap estudi que provi que són una càrrega. Si la sanitat britànica requereix ser reforçada no serà per culpa dels immigrants.
La prioritat laborista hauria de fer gala del pragmatisme britànic i trobar una relació pròxima amb la Unió Europea, la millor manera de mantenir el dinamisme i l’obertura de la seva economia. ¿Els laboristes obliden que un mal acord o un divorci per les males l’acabaran pagant sobretot els treballadors britànics davant d’una greu crisi econòmica? ¿Qui hi sortiria perdent si, com amenaça May, converteix el seu país en un paradís fiscal?
