1
Es llegeix en minuts
Faber & Roig

¿Què vol l’administració pública de nosaltres, simples administrats? Confiança i obediència (i un bri d’entusiasme cada quatre anys). L’obediència es legisla, però la confiança... ¿Hem de creure, per exemple, en el Ministeri de Foment quan promet inversions que mai no s’acompleixen, en cada conseller que diu que té un pla d’allò a què es dedica, en inversions milionàries en aplicatius digitals que sabem que es descartaran amb la fi de la legislatura?

Notícies relacionades

Per això això reconforta conèixer amb pocs mesos de diferència dues iniciatives en què es gira la truita i l’administració pública confia en els particulars. A la tardor a Olot va obrir la Faber Residency, una residència d’arts, ciències i humanitats on es convida escriptors i artistes en el sentit més ampli del terme a estades curtes de treball i convivència. Al darrere hi ha l’Ajuntament d’Olot i la paciència i l’entusiasme d’un escriptor, Francesc Serés, que a més de ser un dels millors prosistes actuals té la tenacitat de la terra seca. Més recentment, el programa Barcelona Ciutat de la Literatura de la Unesco acaba d’anunciar la primera convocatòria de les beques Montserrat Roig per a autors que escriguin sobre la ciutat, obertes a qualsevol gènere i llengua. La promotora de la iniciativa i responsable del programa és en aquest cas Marina Espasa.

He subratllat que per una vegada (bé, dues) l’administració confia en la gent, i no a l’inrevés, perquè aquesta no acostuma a ser la tendència. Però les coses no es fan soles: Espasa i Serés són tots dos escriptors (coneixen la solitud del corredor de fons, el fred de les liquidacions), tots dos estan també ara mateix doblats de gestors, i servirien de contramodel del responsable públic xuclat d’egomania i interès personal. Potser això és el que necessitem: d’una banda una Administració que convida i confia, i de l’altra, més ciutadans amb biografia real i bitllet d’anada i tornada pensant i empenyent projectes públics, implicats des de la fe i la independència. Com feia Montserrat Roig, per cert.