Luis Enrique, sí, però....

Luis Enrique és al centre d’una àmplia divisió d’opinions. Molts barcelonistes rebutgen la seva política de rotacions i una molt possible obediència excessiva a Messi en qüestions tàctiques, però també organitzatives de la plantilla (com les vacances hivernals, sense anar més lluny). Tampoc convenç la falta de claredat en les seves explicacions sobre situacions complexes com la d’Aleix Vidal, i es considera gairebé unànimement insuficient la seva aportació a la política d’incorporacions puntuals del planter en partits amb resultat ampli.

Tot i així preferiria que Luis Enrique continués entrenant el Barça. En les qüestions més hermètiques del seu difícil caràcter s’ha de suposar que en deu estar aprenent. La seva continuïtat pot portar, d’altra banda, elements positius al Barça. Especialment després d’haver-se confeccionat la plantilla atenent al peu de la lletra la seva petició de reforçar prioritàriament l’armari de centrecampistes.

SENSE APOCALIPSI 

En qualsevol cas, satisfet si es queda, no em tornaria boig insistint en la seva renovació si persisteix en el seu desig de crear suspens sobre el tema. Al Barça li convé treballar contínuament tant per al present com mirant al futur. I no crearia cap apocalipsi a l’entitat si opta per no continuar. És un bon tècnic que ha assajat intel·ligents variants tàctiques per ampliar els registres de l’equip.

Però tampoc es pot perdre de vista que amb la presència estel·lar de Messi i amb l’excel·lent plantilla actual del Barça qualsevol bon tècnic que tingui les idees ben clares podria aconseguir els seus resultats, en especial els d’aquest any. Va demostrar que era idoni per al Celta, per exemple. Però l’equip gallec després de la seva marxa ha continuat al mateix nivell malgrat haver perdut Nolito i Rafinha. I l’experiència que va viure al Roma no ha passat precisament a la història del futbol.

ALTERNATIVES EN EL MERCAT

El mercat de bons entrenadors està en un moment interessant i la majoria dels que podria tocar el Barça probablement acceptarien el repte de treballar amb Messi i el Barça d’aquests moments. Jürgen Klopp, per exemple, està construint un sòlid i ofensiu Liverpool, i reuneix el requisit d’inculcar bon gust futbolístic a tots els equips que ha dirigit. La revelació de l’any, Jorge Sampaoli, apòstol d’un futbol total, podria aportar al Barça la intensitat desitjada, una actitud que tan sols la seva psicologia personal està en condicions de promoure, com passa al Sevilla.

Hi ha molts més noms. Ernesto Valverde, un altre tècnic que sempre s’ha considerat compatible amb el tipus de joc que desitgen els seguidors blaugrana, potser ara podria acceptar el sacrifici de no residir i no educar els seus fills a Euskadi. L’afició culer possiblement perdonaria a Carlo Ancelotti el seu passat blanc, entre altres coses perquè va mantenir ferma la seva personalitat davant el sempre intervencionista Florentino fins que aquest se’n va cansar.

Seria més complicat aquest vistiplau a Mauricio Pochettino, amb ànima dels que exigeixen demanar perdó a aquells que reconeguin la vàlua de Messi. Ha construït amb bons jugadors però no enlluernadors un dels millors conjunts de la Premier. I allà, cert, també hi treballa amb resultats convincents Antonio Conte, preparador del líder britànic i inspirador al Chelsea d’un tipus de joc a mig camí mil·limètric entre espectacular i efectiu.

L'OPCIÓ DE CASA 

Notícies relacionades

Un cansament aliè

Tres miracles

Tampoc hem d’abandonar la idea de tornar-ho a provar amb un home de l’òrbita de la mateixa casa. Va anar bé amb Pep Guardiola i Tito Vilanova, i tampoc ha decebut el mateix Luis Enrique. Atenció al que podria fer Juan Carlos Unzué, més enllà de les incògnites, o Eusebio, que ara treu òptim rendiment del pressupost bastant modest de la Reial. I són només dos noms....

Que renovi Luis Enrique però no plorem excessivament en cas que segueixi jugant a un Ja ho veurem que només li convé a ell. Perquè això no és seriós. Perquè la seva postura és una vacil·lada fruit del pitjor de la seva personalitat.