EDITORIAL
Madrid aposta forta contra la pol·lució
Combatre la contaminació del trànsit requereix accions urgents decidides però també precisa plans més globals
/
En una decisió sense precedents a Espanya, l’Ajuntament de Madrid ha decidit prohibir avui l’accés al centre de la capital de la meitat dels cotxes davant els preocupants índexs de contaminació detectats. Només podran circular per l’almendra central de la capital vehicles la matrícula dels quals acabi en xifra senar, a excepció dels de zero emissions, híbrids, motos, o els de persones amb mobilitat reduïda, alta ocupació (tres o més ocupants) o de serveis especials. No hi ha dubte que es tracta del pla antipol·lució més contundent, per la seva naturalesa coercitiva, que s’ha activat fins ara en una gran ciutat espanyola. Madrid alinea així la seva estratègia amb la d’altres superpoblades ciutats europees que fa temps que apliquen mesures de dura restricció de trànsit rodat als seus carrers més cèntrics. Sense arribar a cotes de contaminació tan elevades, l’Ajuntament de Barcelona també ha emès un avís preventiu per contaminació davant l’elevada presència d’òxids de nitrogen en l’atmosfera i ha demanat als ciutadans que intentin no utilitzar el cotxe particular i optin pel transport públic. La capital catalana es troba immersa també en un viu debat que haurà de desembocar en un nou i pactat model de mobilitat urbana.
Com no podia ser d’una altra manera, la decisió de l’equip de Manuela Carmena no va trigar a aixecar ahir les crítiques d’una oposició municipal –la va titllar d’«ideològica»– que espera recollir avui els fruits de les lògiques molèsties ciutadanes que es produiran a la capital d’Espanya. Però el que és més dràstic del pla està en consonància amb l’enorme desafiament de la creixent contaminació urbana. Més de 500.000 persones moren de forma prematura a Europa cada any a causa dels problemes vinculats a la mala qualitat de l’aire. Unes 30.000 d’elles a Espanya. Són, doncs, raonables totes les actuacions que apuntin cap a les qüestions de fons.
És hora que les mesures antipol·lució es consolidin i deixin de tenir caràcter d’urgència davant un episodi concret d’excessius fums nocius. Potser ara no es pot fer res més, però el repte ha de ser més ambiciós i global. No n’hi ha prou de prohibir el trànsit segons bufin els vents de l’anticicló, sinó que s’han d’emprendre plans que incloguin infraestructures, eficaços com els aparcaments dissuasoris als extraradis, i sobretot més inversió en el transport públic perquè els conductors tinguin prou raons un dia per deixar el cotxe a casa. No n’hi ha prou de prohibir. Es tracta d’organitzar-se perquè el dret a usar l’automòbil no atempti contra el no menys legítim dret a la salut col·lectiva.
