El lot de Nadal, un dret

La cistella o panera de Nadal és una tradició que va néixer en l’antiga Roma i es va consolidar a Espanya a finals del segle XIX. A mitjan segle XX , els conductors de vehicles ja deixaven regals i cistelles de Nadal als pedestals dels policies locals que dirigien el trànsit. En l’actualitat, aquests ‘lots’ o paneres, consistents en una sèrie de productes típics de Nadal (embotits, pernils, dolços, begudes...), que les empreses regalen als clients, però que sobretot va destinada als treballadors, és una forma habitual que tenen les empreses, bàsicament mitjanes i petites, de fidelitzar als empleats.

La concessió d’aquests obsequis és una tradició que, durant els anys de crisi, va disminuir de manera molt important (en el 2008, el 39 % dels treballadors rebien una cistella de Nadal). Durant la crisi, la seva venda va caure el 30%. A partir de l’any 2014 es comença a recuperar aquest costum mil·lenari molt apreciat pels treballadors.

Però, quines conseqüències jurídiques té la cistella de Nadal en l’àmbit laboral? El dret dels treballadors a rebre una panera sembla clar quan així ho disposa una llei. Però, què succeeix quan simplement és un costum de l’empresa que no està regulada de forma explícita? Pot l’empresari al·legar una mala situació econòmica per suprimir-la? Pot l’empresari suprimir aquest obsequi de forma discrecional i sense al·legar cap causa? Què diuen últimament les resolucions judicials al respecte, entre les quals i en alguns casos hi ha contradiccions?

¿DRET O SIMPLE REGAL?

Hem de ressaltar inicialment que, al contrari de la paga “extra”, que molts treballadors perceben en aquestes dates nadalenques, la panera no acostuma a estar inclosa al contracte de treball de l’empleat. Aquest obsequi que els treballadors han estat rebent de forma habitual o regular tots els anys es considera un dret adquirit o un simple “regal” concedit per part de l’empresa? Aquesta qüestió és important que es clarifiqui. Perquè si és un dret adquirit, una de les parts, que és l’empresa, no pot eliminar-la ni modificar-la unilateralment. Si fos un regal simple i voluntari, l’empresa pot fer el que estimi més convenient.

Al respecte, el Tribunal Suprem (TS), en una recent sentència del 2016, creant jurisprudència i donant un gir de 180 graus quant a la primera, dictada el 1994, estableix que les empreses que han concedit cistelles de Nadal als seus empleats de forma habitual, regular, continuada i persistent en el temps i amb una voluntat clara i inequívoca de concessió unilateral i voluntària, expressa o tàcita d’aquesta condició més beneficiosa, estan obligades a mantenir aquest benefici, inclús quan l’empresa al·legui que no pot donar-la per la situació de greu crisi econòmica que pateix.             Aquesta sentència modifica la doctrina anterior, que indicava que no hi ha condició més beneficiosa, sinó una pura liberalitat de l’empresari i que, per aquest motiu, en qualsevol moment està facultat per suprimir les paneres o cistelles, al considerar que era una simple pràctica empresarial i no una voluntat constitutiva de reconèixer un dret.

LA CLAU, LA REITERACIÓ DE LA CONCESSIÓ

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

Per tant, el TS subratlla que, perquè la concessió d’una cistella pugui convertir-se en una condició més beneficiosa i per tant un dret adquirit per als treballadors, no és suficient que es tracti d’un simple gest de generositat o tolerància de l’empresari, sinó que aquesta concessió ha de reunir els requisits de reiteració i ser habitual (la simple reiteració s’interpreta pels tribunals de justícia com a sinònim d’un acte inequívoc de voluntat constitutiu d’un dret i no d’una pura liberalitat -concessió graciable i voluntària-, i a més a més ha de formar part d’un acord contractual tàcit que serà vàlid mentre les parts no acordin un altra cosa o mentre no sigui compensada o neutralitzada per una norma posterior legal o pactada en conveni col·lectiu que sigui més favorable. Aquesta concessió col·lectiva no es pot modificar o suprimir de forma unilateral per part de l’empresari, sinó que s’ha de fer mitjançant un nou pacte col·lectiu que sigui més favorable o una modificació substancial de les condicions de treball, segons estableix l’Estatut dels Treballadors.

Cal ressaltar que els drets adquirits es consoliden amb el temps partint d’una voluntat inequívoca i sostinguda per part de l’empresa de proporcionar als empleats una condició més beneficiosa, per damunt de l’establert en les fonts legals i sense necessitat que estigui recollit en el conveni o contracte laboral. D’aquesta manera, l’entrega anual de paneres de Nadal o altres tipus de bonificació que es vagin fent de forma habitual al llarg del temps, es podrien considerar com un dret adquirit sempre i quan no s’hagin vinculat a certes condicions. El costum, en aquest cas, es converteix en dret.