¿Champions sí, Lliga no?

Sempre tindrem el dubte de si el Borussia Mönchengladbach que va ser a Barcelona era dolent o molt dolent, és a dir si pot prendre's o no com a referent vàlid per mesurar la qualitat actual del Barça després del decebedor empat a la Lliga a casa contra el Reial Madrid. Però, en qualsevol cas, per poc que aquest partit de la Champions no fos el miratge d'una realitat inexistent, va oferir diverses coses interessants.

a) Hi ha més fons d'armari del que es temia. Tots els reserves, amb l'excepció de l'inqualificable Alcácer, van estar bé, i alguns d'ells progressen més que adequadament en la seva posada a punt. No és una qüestió sense importància; l'opinió contrària, molt dominant, estava creant un verdader forat en la moral dels seguidors. L'única cosa que passa és que ells, igual que els titulars, encara estan fent l'equip i aquest procés va una mica més a poc a poc que altres temporades.

b) En aquell fons d'armari hi ha diversos possibles titulars per al futur. Contra els alemanys van destacar molt per la seva classe i habilitat els joves André Gomes, Denis Suárez i el ja més acreditat Umtiti. Els tres poden ser peces importants en la pròxima etapa. I dins de la seva trajectòria zigzaguejant va tornar a tenir un dia més que brillant Arda, que dimarts passat va comprar molts números per a la rifa de qui ha de ser el davanter número quatre.

c) Un assumpte seriós: Luis Enrique deu una explicació pública pel menyspreu que per la via de les seves decisions ha fet fins ara de Aleix Vidal, que contra el Borussia va jugar com un valuosíssim titular i va demostrar ser absolutament vàlid per al Barça. Si els fluixos alemanys no ens van enganyar a tots i Vidal pot actuar habitualment com aquell dia, seria procedent que s'aclarís què ha passat fins ara amb aquest jugador.

Davant el Reial Madrid els barcelonistes van jugar amb la irregularitat i discontinuïtat que caracteritza el seu pas per aquesta Lliga. Fins que no es va alinear Iniesta l'equip va semblar sentir-se insegur, desbordable i poc eficient en l'atac. Es va mantenir en la línia vacil·lant que caracteritza aquest any els seus partits espanyols quan Messi està simplement bé però no superestel·lar.

Tots estan perdent

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Encara queda molt de campionat, però els pocs punts que perd l'equip de Zidane i l'avantatge que porta en la classificació fan pensar que potser estem en una temporada en què els madrilenys tenen més possibilitats de guanyar la Lliga, el títol que no aconsegueixen des de fa una eternitat i que és la seva obsessió. Mentrestant, el Barça se sent psicològicament més segur a la Champions, el seu primer objectiu actual. Però és aviat per fer pronòstics que realment siguin fiables.

Si el fons de l'armari blaugrana va confirmant el que es va veure davant el Borussia i si les lesions no li provoquen més desgavells, aquest pot ser el signe del curs 2016-17. Però amb Messi en joc, el Barça té possibilitats en el conjunt de les competicions. I no s'ha de menysprear una dada: aquesta temporada tots els grans equips estan perdent, com el club català, més punts dels previstos en totes les competicions. Excepte el Madrid, aquell Madrid al qual al cap i a la fi no li ha de tenir por, ja que el va tenir a la seva mercè -tot i que els blancs van fer una excel·lent primera part- malgrat que aquella tarda no juguessin al seu verdader nivell.