Les nostres vides

En un escenari, dos actors, una cantant, tres músics… i la vida completa. La meva, la teva i la de tantes generacions que es perden en la memòria. Amor, decepció, gelosia, mort, por, ironia… Les nostres misèries i les nostres grandeses. També les nostres frivolitats, els nostres monstres, els nostres errors... Però, ¿no era el jove Hamlet el que sostenia una calavera a la mà? I Desdèmona va ser assassinada pel seu marit… i ja en van tantes. ¡Espera, fem-nos un 'selfie'! Tots som el fidel Sancho Panza. No, tots som el somiador Don Quixot. ¿O tots som Macbeth? ¿Qui és el boig? ¿Qui són els herois? Un moment, pensem-hi. Necessitem música. La d'ells, ¿per què no? Si les seves paraules ens afecten avui, ¿per què no les seves melodies? Shakespeare i Cervantes. Brega de galls entre genis. ¿Qui guanya? Nosaltres, definitivament nosaltres.

'Amors i humors' es va estrenar dissabte passat al Temporada Alta i es representarà a Barcelona, al Teatre Romea, al juny, dirigida per Abel Folk i interpretada per ell mateix, Pep Planas i Maria Altadill. La humanitat completament nua en un escenari. Un espectacle que són molts. Un recital, una representació teatral, pastilles d'informació, de rialles, de reflexió, d'emoció… Però potser no és res d'això. Shakespeare i Cervantes, les seves obres, les seves lletres i el seu enginy, no són més que un 'trompe-l'oeil' que mostren, ni més ni menys, el relat de les nostres vides. Fa 400 anys… Ara mateix.