Anar al contingut

EDITORIALS

 

AP / GREGORIO BORGIA

Itàlia augmenta la incertesa europea

A Itàlia no hi va haver sorpreses. Com anunciaven els sondejos, va guanyar amb contundència (per gairebé 20 punts de diferència) el no a la reforma constitucional i va dimitir el primer ministre Matteo Renzi. Una reforma millorable, però necessària en molts aspectes, sobretot en el punt que posava fi al bicameralisme perfecte, amb poders iguals per a la Cambra de Diputats i el Senat, vigent des del 1948 com a tallafoc per impedir cabdillatges com el de Mussolini. La pèrdua de poder del Senat i la prima al partit guanyador comportaven un reforçament del poder de l'Executiu, convenient per acabar amb la perpètua inestabilitat.

Però tot això ha sigut escombrat per la majoria dels italians, que han seguit la pulsió de moda de votar contra les elits i contra la política de l'establishment, tot i que a Itàlia es produeix la paradoxa que la victòria del no deixa les coses com estaven, perquè l'opció de canvi es trobava en el sí a la reforma. Renzi, amb els seus errors de metodologia parlamentària, amb el seu excés de confiança i amb el desafiament de lligar el seu càrrec al resultat del referèndum, és en última instància el responsable que es perdi una oportunitat, la de canviar el vell sistema italià. De moment, per salvar la cara davant Brussel·les, el president de la República, Sergio Mattarella, li ha demanat a Renzi que continuï en el càrrec fins que el Parlament aprovi els Pressupostos, cosa que podria succeir aquesta setmana. Després, Mattarella probablement encarregarà la formació d'un Govern tècnic, entre altres raons perquè ningú vol anar a les urnes amb la mateixa llei electoral que el referèndum pretenia abolir.

Encara que les borses es van recuperar després de la caiguda inicial i malgrat la calma pregonada des de Brussel·les, el mínim que es pot dir és que el no italià augmenta la incertesa que s'estén per Europa. Itàlia pateix una fràgil situació econòmica, amb una banca en posició molt compromesa, necessitada de capitalització i amb una altíssima morositat. La inestabilitat política a Roma només pot influir negativament en una UE en la qual la bona notícia de la derrota de l'extrema dreta a Àustria no ha de fer oblidar que el 46% dels austríacs van votar el candidat ultra, perillós precedent del que pot passar a Holanda, França o Alemanya en els pròxims mesos.