Referèndum preocupant a Itàlia

De les moltes reformes que Matteo Renzi va prometre portar a terme tot just ser nomenat primer ministre fa menys de dos anys, la constitucional era urgent i necessària. El que s'ha anomenat com a bicameralisme perfecte, que és el que regeix fins ara, només és una fórmula perversa (ideada per Silvio Berlusconi) per impedir que l'esquerra tingui majoria a les dues cambres del Parlament, a més a més que alenteix i bloqueja el treball legislatiu. Amb aquesta reforma, Renzi pretenia acabar amb la inestabilitat política i obtenir al mateix temps el veredicte favorable de les urnes al seu Govern convocant un referèndum innecessari per aprovar els canvis.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Abans de la cita d'avui, la consulta ha aconseguit el que es pretenia evitar, és a dir, Itàlia ha entrat en una nova fase d'inestabilitat. Aquesta convocatòria ha polaritzat la societat italiana en gran manera i ho ha fet no pel contingut de la reforma que es pretén aprovar, que és assenyada i equitativa, sinó perquè Renzi ha convertit el referèndum en un plebiscit sobre el seu lideratge, ja que va arribar al palau Chigi (seu del Govern) sense haver passat per les urnes. L'anunci de la seva retirada en el cas que el resultat sigui negatiu, un anunci que els últims dies ja no defensa amb l'ímpetu del primer moment, ha aguditzat tensions a favor i en contra, i al mateix temps deixa un amplíssim marge d'indecisos del vot dels quals dependrà el resultat. Són molts els italians, massa, que diuen que desconeixen el sentit real de la reforma. I no els falta raó, perquè el debat, en comptes de centrar-se en els canvis constitucionals, ha girat al voltant de la persona del primer ministre.

El referèndum arriba a més a més en el pitjor moment per a Renzi i per a Itàlia. Quan ho va prometre ni s'havia produït el brexit, ni Trump havia guanyat les eleccions als Estats Units. I a més a més no es dubtava sobre la pertinença d'Itàlia a l'euro. En molt poc temps tot ha canviat. I si en un principi semblava que el primer ministre tenia guanyat el resultat, ara no es descarta que el perdi. Tots els partits de l'oposició són contraris a l'euro i el que podria deparar el futur és alarmant, no només per a Itàlia sinó per a la resta de la Unió Europea. Seria dramàtic que Renzi resultés un nou Cameron, un polític que per salvar el seu futur acabés enfonsant-nos a tots.