El pacte de la urticària

1
Es llegeix en minuts

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. 20161126 / {periodico}

Hem disfrutat amb la trobada de Júlia Otero i Anna Gabriel (Fora de sèrie, TV-3). La seva conversa ens ha proporcionat moments molt bons. Voldria ressaltar-ne un, particularment, quan la Júlia li va preguntar: «¿No et produeix una certa urticària recolzar un govern format en bona mesura per persones de la dreta, aquella dreta que tu tant has combatut? Tu vas arribar a la política per desallotjar els convergents. ¿No sembla una mica incongruent aquest pacte?». I l'Anna va contestar: «Aquesta incoherència és fruit de l'anomalia democràtica que tenim. Si es produeix el referèndum, i el guanyem, anirem a unes eleccions constituents i ja no faran falta pactes antinatura». ¡Ah! El més interessant d'aquesta resposta és que Anna Gabriel la urticària no la va negar, O sigui que la suporta estoicament. Potser perquè creu fermament que és circumstancial, i que després de l'erupció vindrà un temps de glòria en què cauran les pústules de la dreta i ja no farà falta aquell «pacte antinatura» com ella mateixa va qualificar. És un raonament atractiu. L'Anna accepta el martirilogi de pactar amb la dreta perquè creu que és la porta per entrar després al paradís de l'esquerra. És curiós, si Júlia Otero hagués entrevistat paral·lelament alguna criatura de la Generalitat amb pedigrí convergent, segurament diria el mateix però al revés: diria que accepta resignadament la urticària de la CUP i que ja acabaran amb aquesta molesta erupció en un futur molt pròxim. ¡Ahh! Aquest pacte és prodigiós. Al seu voltant regna un nerviosisme tremendo.

Notícies relacionades

El company Iu Forn ha advertit amb perspicàcia i bona observació, des d'El Nacional.cat, que en el TN vespre, un parell d'hores abans que s'emetés el programa Fora de sèrie, ja va aparèixer la consellera Neus Munté contestant, puntualitzant i replicant els comentaris d'Anna Gabriel a Júlia Otero. ¡Ahh! Podria semblar que aquesta estimable consellera té el do de la clarividència, i el de la premonició també. No és el cas. Aquí la gesta colossal únicament és atribuïble a TV-3. Fent bona gala de servitud i diligència van enviar segurament un motorista amb l'entrevista, hores abans de l'emissió, perquè fos convenientment analitzada i contestada des del mateix pati dels Tarongers.

Tornant al programa, només cal afegir que ha sigut útil i amè. Ni l'Anna ens ha semblat una fera ni la Julia ha abdicat del seu punxant art com a entrevistadora.