Un vaixell cap al mar obert del segle XXI

A la meva meu candidatura estic fent servir molt l'analogia del vaixell UB, molt imponent sens dubte. La UB és una de les universitats més antigues i la primera universitat espanyola en els rànquings internacionals. En el debat institucional he manifestat que els altres 6 col·legues que es presenten són capitans mentre que jo em considero més el tècnic que gestionaria com el vaixell surt de port. Un cop a mar obert el pràctic de port ja no és necessari i el capità torna a prendre el comandament. La més prestigiosa universitat de Catalunya té uns mariners propers a la jubilació que conviuen amb altres amb una precarietat laboral insultant. Les retallades que hem patit es combinen amb deficiències que depenen de manera única i exclusiva de la pròpia UB. La gestió de la crisi ha consistit en control de la despesa sense planificar el futur, és a dir sense saber com fer el relleu generacional i sense saber aconseguir contractes justos per als professors. Alguns dels professors precaris tenen més de 40 anys, alguns més de 50. És absolutament comprensible que el nivell de satisfacció dels treballadors UB, personal docent i / o investigador i personal d'administració i serveis estigui sota mínims. Els estudiants no participen en la manera que s'esperaria d'ells. Hi ha cartells promocionant l’"orgull" de ser de la UB; l'orgull de ser Comunitat UB no ha de necessitar cartells.

Sota el meu punt de vista s'està donant un missatge contradictori que, a més, és perjudicial per conduir la UB cap al mar obert del segle XXI. La nostra candidatura té un lema UB Splendens iterum (la UB torna a lluir, en un horitzó temporal situat al 2025). Les retallades, la pujada de les matrícules que no es tradueix en millors mitjans docents, la precarietat laboral, la insatisfacció generalitzada .... contrasten amb els missatges, certament optimistes, de la majoria de candidats. Si tot va bé per què som 7 candidats? Si tot va bé com és que els 7 candidats reclamem més finançament per part de l’Administració Pública? El primer i principal és ser realista i conèixer la realitat, el vaixell necessita o no reformes? Jo crec que sí. 

La nostra candidatura té diversos trets diferencials. Només hi ha espai per mencionar dos. Un és la igualtat d'oportunitats, començant per augmentar la presència de la dona com a catedràtica, cap de departament, directora de projectes de recerca, etc. El segon és la capacitat de generar recursos propis. La UB té el talent i la capacitat, i la nostra candidatura té propostes concretes.

QUANTITAT NO ÉS QUALITAT

El model d'universitat tipus Mas Colell no ha funcionat. La recerca d'elit allunyada dels departaments universitaris no ha generat retorns sinó despeses extres. Considero que el segle XXI necessita un nou paradigma d'universitat pública amb una recerca lligada als departaments i en simbiosi amb la docència de base (de grau i màster). Les facultats que han apostat per aquest model ara són capdavanteres (ex. Psicologia). Cal així mateix posar el focus en àmbits que han estat infravalorats però que poden ser molt rendibles en transmetre coneixement i en aconseguir diners per la institució: humanitats, dret, economia, educació, etc. En innovació docent la quantitat de projectes és enemiga de la qualitat. En la meva modesta opinió, no estem innovant com s'innovarà al segle XXI. Per poder innovar cal preguntar què es necessita; cal tenir equip d’àudio en tots els ordinadors de les aules, no tenir equips obsolets en laboratoris de pràctiques ...; innovar és implantar un doctorat específic en educació (EdD).

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Si el vaixell porta barcasses (grup UB: FBG, PCB, IL3, etc.) la inspecció s'ha de fer en cadascuna d'elles. La viabilitat de cadascuna de les entitats del grup UB ha de ser analitzada i validada. La UB no pot permetre que IL3 continuï sortint en els mitjans de comunicació i per això cal anàlisi a fons i prendre mesures. Segur que la majoria de barcasses són d’utilitat extrema però no és prudent donar-ho per fet. I la utilitat s'ha de fer palpable. La comunitat universitària i la societat mateixa ho han de veure.

Confio que el símil del vaixell i les capacitats complementaries de Pràctics i Capitans hagin servit per entendre el per què de la meva candidatura a Rector de la Universitat de Barcelona. El pràctic del port sap si el vaixell està preparat per salpar i és l'únic capaç de disposar el vaixell i les barcasses de manera que la UB surti netament a les aigües obertes del segle XXI.