El rànquing de la més lletja i altres gestes

Trobes un rànquing de la més lletja de la facultat, ¿ho votes? Sents un acudit masclista a l'hora del cafè i ¿li rius la gràcia a l'artífex? Presencies a la feina un comentari assetjador a una companya, ¿ho ignores? Reps per les xarxes un vídeo d'una noia de l'institut o d'una desconeguda mantenint una relació sexual consentida, ¿ho comparteixes? Cada dia som davant de situacions en què podem intervenir o ser còmplices de la violència masclista. Una violència que és permeable de manera invisible i naturalitzada en molts moments de la quotidianitat gairebé sense ser detectada i gairebé mai descoberta.

Aquest estiu ens sorprenia l'existència d'un grup de WhatsApp on els violadors de Pamplona compartien els seus delictes com a depredadors sexuals com si fossin gestes amb el grup d'amics. Entenc jo que per complir amb l'obligatori patró del que significa ser un home, per por a quedar com el desgraciat, el fluix, i per mantenir l'estatus dins del grup.

Tal com explica el sociòleg Miquel Missé, «els beneficis de la igualtat, per als homes, segueixen estant molt per sota dels beneficis de la masculinitat». Els valors de la nostra societat segueixen premiant les actituds reconegudes en la masculinitat predominant. Si la violència o la competició no tinguessin recompensa i no estiguessin reconegudes com la forma guanyadora per resoldre problemes, s'estendrien altres valors com la cooperació o l'empatia. Però això no passa. I toca preguntar-se per què.

Toca preguntar-se per què en horari de màxima audiència, a la cadena de televisió més vista a nivell espanyol un senyor fa apologia de l'assetjament sexual i segueix assegut al plató sense que hi hagi cap reacció de la presentadora. Ningú ho recrimina i de la seva boca brota aquesta afirmació: «Sóc una persona que si em dónes a entendre una cosa m'accelero, després no em diguis: 'No, ara me'n vaig'». I aquesta és la masculinitat guanyadora que els i les adolescents consumeixen diàriament.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Enfront d'aquesta quotidianitat diària, el 25 de novembre, Dia Internacional Contra la Violència Masclista, només és un dia en què, com cada any, les feministes sortirem al carrer per reclamar una vida lliure de violències. No obstant, aquesta plaga s'ha de combatre cada un dels dies de l'any, i això no pot estar en mans únicament de les dones. Mitjans de comunicació, amics i companys de feina, propietaris de locals d'oci, veïnes, institucions, estudiants, esportistes, etcètera, tenim un paper en la lluita contra les violències masclistes.

El missatge ha d'estar clar; volem una Barcelona antimasclista que digui que no deixarem passar ni bromes, ni assetjaments, ni agressions. Des de l'Ajuntament de Barcelona hem llançat una campanya per assenyalar aquells comportaments que estan a la base de la violència contra les dones. Per això l'eslògan de la campanya és Ni mitja. No en podem deixar passar ni mitja, perquè de la suma de tantes mitges resulta una societat violenta que comptabilitza feminicidis.