El factor 'Gran Torino'

Walt Kowalski és un veterà de la guerra de Corea. Jubilat de la Ford, recentment va perdre la seva dona després d'una llarga malaltia. Des d'aleshores la seva vida s'ha convertit en una rutina. Mata el temps cuidant la seva gossa Daisy, anant al supermercat i traient brillantor als embellidors de les rodes del seu Gran Torino, una joia del 72. Walt ha viscut sempre a Highland Park, a l'estat de Michigan, un barri de famílies blanques i treballadores, moltes, com ell, empleades en el sector automobilístic. Però a poc a poc aquest panorama ha canviat. Els seus amics de tota la vida se n'han anat i l'entorn s'ha poblat d'immigrants asiàtics. I això a Walt el molesta molt. El fa sentir un estrany al seu propi país. Rondinaire i malhumorat, afegeix als hàbits mantenir a punt el rifle quan descobreix un jove immigrant intentant robar-li el seu preciós Gran Torino. Però en el fons Walt és un home espantat, desubicat i desorientat. Algú que després de dedicar la seva joventut a lluitar per la bandera en una remota península asiàtica, ara ha de compartir els seus últims anys amb uns veïns que ni entén ni li agraden. I que s'assemblen sospitosament a aquells contra els quals lluitava.

Walt Kowalski en realitat no existeix, és el personatge que encarna Clint Eastwood a la pel·lícula Gran Torino. Però aquestes eleccions nord-americanes han demostrat que la ficció es fusiona amb la realitat quan estats com Wisconsin, Iowa, Ohio, Pennsilvània o el mateix Michigan, demòcrates amb Barack Obama fa quatre anys, ara han donat el seu suport al republicà Donald Trump. La ràbia, la frustració, l'odi i la por són un còctel letal quan se sembra en una terra de treballadors i agricultors castigats per la globalització, condemnats a ser més pobres que els seus pares i atrapats en un ascensor social que no puja sinó que fa anys que només baixa.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

Contra la casta

En aquestes circumstàncies, no és excessivament difícil elegir entre un candidat que encara que sigui milionari s'autodefineix com un home del poble, que proposa carregar-se la casta que controla el sistema, fer canvis i reformes radicals; i una aspirant amb tres dècades de política a l'esquena, que ha tocat tots els pals de Washington i que en el fons és més del mateix. Especialment per a una franja de ciutadans blancs que cada dia es reconeixen menys quan es miren al mirall d'aquell gran paradís de promissió i oportunitats que eren els Estats Units. Un país que porta la llibertat d'elecció incardinada en la seva ànima i on molts rebutgen un sistema sanitari impositiu que atempta fins i tot contra el lliure albir de decidir en cas d'emmalaltir. Uns ciutadans cansats de pagar la festa dels gorrers europeus que treuen pit del seu sistema social a costa dels dòlars que s'estalvien en defensa. I també uns electors que han fet una enorme botifarra als mitjans tradicionals on saberuts analistes pontifiquen sobre el que els convé, sense adonar-se que ja només s'escolten a si mateixos.