En defensa de la teta

Parlar de la lactància materna no és fàcil. No ho és perquè quan una dona dóna mamar, no dóna el pit o interromp la lactància al cap de poc temps sempre ho fa pensant en el millor per a ella, per al nadó i per a tots dos. Ningú hauria de jutjar, i menys des de certa superioritat moral, una o altra opció.

Sent una ferma defensora de la lactància materna, penso que donar el pit, i més en la societat actual, és extremadament complicat. ¿Quantes mares ho intenten i abandonen poc després de sortir de l’hospital, amb esquerdes als mugrons, sentint-se culpables i amb zero suport professional? ¿Quantes ho deixen o ni tan sols ho intenten perquè els han dit que tenen els mugrons invertits i no podran o que la seva mare no va poder i per tant ella tampoc podrà? ¿Quantes són les que passades les insuficients 16 setmanes de baixa per maternitat han de tornar sí o sí a la feina i abandonen el pit molt a desgrat seu, o el disminueixen dràsticament, davant la dificultat de conciliar vida professional i personal?

Mentre seguim en una societat on es menyspreï sistemàticament qualsevol feina d’atencions (criar, cuinar, atendre persones dependents... o alletar), perquè es considera exempt de valor econòmic i social, donar el pit seguirà sent en el millor dels casos una pràctica a contracorrent, i en el pitjor, un repte titànic, i més si es vol continuar fent-ho després de l’any d’edat.

Potser, en lloc d’afirmar que «amb la lactància hem topat», com deia Emma Riverola dies enrere, seria qüestió de plantejar-nos amb quin tipus de societat hem topat, que desdenya i estigmatitza activitats imprescindibles per a la reproducció de la vida, realitzades majoritàriament per dones, que sustenten des de la invisibilitat el sistema socioeconòmic actual. Lactar és una d’aquestes tasques.

No ens equivoquem, la ideologia hegemònica que ha imperat i impera no és la ideologia de la teta sinó la ideologia del biberó. Les xifres, de l’Institut Nacional d’Estadística, ho deixen clar: malgrat la promoció de la lactància materna, a les sis setmanes de vida només el 66% dels nadons prenen el pit en exclusiva, i als sis mesos, com recomana l’OMS, només ho fa un exigu 28%.

EL NEGOCI DEL BIBERÓ

¿Qui hi surt guanyant? Mentre donar el pit surt gratis, donar el biberó implica la compra de llet en pols i estris diversos. Tot un negoci. Les multinacionals del sector prou que ho saben, i no han dubtat a utilitzar el màrqueting i la publicitat per vendre’ns les bondats de la seva llet, equiparant una lactància amb l’altra, quan ni de lluny són el mateix.

Notícies relacionades

Contra el malbaratament alimentari

Tapar forats amb fons europeus

La llet artificial, en paraules d’Unicef, «és només un aliment, mentre que la llet materna és un complex fluid nutricional viu que conté anticossos, enzims, àcids grassos de cadena llarga i hormones, molts dels quals simplement no es poden incorporar a la fórmula».

Per això quan es qüestiona la lactància materna és necessari sortir, des del respecte a totes les opcions, en defensa de la teta.