Resistència íntima

Els camins del cervell humà són inescrutables, com tots sabem. Dissabte passat Rajoy va ser de nou president, i fullejant els diaris digitals, el meu cervell es va sentir irresistiblement atret per una altra notícia, la del Premio Nacional de Ensayo concedit al filòsof Josep Maria Esquirol per Resistència íntima. Em va venir bé aquest títol tan suggerent per asserenar-me i, com que era tard i no podia aconseguir el llibre, vaig buscar entrevistes amb l'autor.

En vaig trobar algunes -sense anar més lluny en aquest diari-, en què afirma coses meravelloses com que les persones corrents sabem que val la pena resistir i que el millor lloc per practicar la resistència és la quotidianitat i la proximitat amb els altres. «La condició humana és de dificultat, d'estar a la intempèrie. No tot és superable. Hi ha problemes que no se superen, que s'afronten. Hi ha una saviesa, en el llenguatge de la gent senzilla que diu que es fa el que es pot». Jo acabava de llegir Oculto sendero, novel·la d'Elena Fortún publicada fa poc, un transsumpte de la seva complicada vida. Difícil vida de dona de la seva època, que va disfrutar de l'alliberament de la República per després d'anar-se'n a l'exili. Fortún va basar tota la seva escriptura en el detall atent a la quotidianitat, plantant, com proposa Esquirol, llavors de resistència en els seus personatges.

Esquirol sosté que «viure és en part resistir. Encara que suposi anar contra corrent, hem de mantenir el tipus» i connecta la vida pública i la personal, ja que només són fecunds els canvis polítics que impacten en les dues esferes, amarant també el nostre dia a dia i les relacions amb els altres.

Notícies relacionades

Els 15 diputats socialistes que han votat 'no' a la investidura de Rajoy

Milers de persones van a la manifestació d'Encercla el Congrés

Suggereix crear i cuidar espais d'empara i protecció dels uns per als altres. Reivindica la idea de la casa, i torno a pensar en Elena Fortún, que parlava de la sensació de tornar a una casa neta, ordenada, silenciosa.

D'entre els 15 socialistes que es van negar a investir Rajoy, nou eren dones, potser perquè en saben més de practicar aquesta resistència íntima. A elles i als seus sis companys, jo els ho agraeixo.