L'EFECTE D'UNA EXPOSICIÓ POLÈMICA
Les memòries del futur
L'exposició del Born era una oportunitat per reflexionar sobre la impunitat, obviada fa massa anys
Aquests dies diversos fets fan pensar sobre el valor de la memòria pública i de la història. El més significatiu és la polèmica al voltant de l’exposició Franco. Victoria. República. Espai urbà i impunitat i l’atac a una de les peces. Però també han passat altres coses relacionades amb la memòria. La inauguració del carrer d’Antonio Ruiz Villalba, obrer de la SEAT assassinat l’octubre de 1971 per les forces policials durant una protesta obrera a la fàbrica. Els 40 anys de la vaga general de Sabadell o les mobilitzacions obreres i socials que van impedir la continuïtat del règim. O l’exposició Això em va passar. Tortura i impunitat, en el marc del programa dissenyat al Born per l’Ajuntament de Barcelona, que pretén explicitar que el franquisme va existir, va disposar de complicitats socials i personals i ha continuat interessadament impune.
L’exposició del Born era una acció cultural dirigida a la ciutadania que intentava obrir una reflexió pública sobre la falta de responsabilitat política exigida i la imprescindible relació entre ètica i política, entre mitjans i fins. Però la polèmica s’ha centrat en la situació i l’atac a l’estàtua del dictador. I amb això, s’ha allunyat la possibilitat de debat que pretenia la mostra i que connecta amb les polítiques públiques de memòria que les principals entitats de memòria —Associació d’Expresos Polítics de Catalunya i Amical de Mathausen— han reclamat diverses vegades.
És legítim que els projectes polítics confrontin visions sobre el nostre passat, però sense utilitzarlo políticament. No hauria d’existir una memòria única. Això comporta parlar d’una memòria oficial, pròpia d’estats que neguen a la ciutadania la pluralitat i el dret al coneixement del passat a partir del seu lliure raonament i reflexió al voltant del significat del passat en el present. L’escenari del present no representa el del passat. Aquesta lògica alimenta comportaments intolerants i reaccionaris, que neguen la diversitat actual.
A CCOO ens hem guanyat un patrimoni ètic des de la dictadura fins avui. Compromesos amb la voluntat de mantenir viva la memòria dels que van viure i van lluitar en aquells anys, volem parlar de l’antifranquisme, entendre la seva complexitat i transmetre als més joves el que encara pot tenir validesa de l’experiència: la democràcia es conquista, no és una concessió; és un procés en permanent construcció.
Lamentem haver perdut l’oportunitat que brindava l’exposició del Born d’aprofundir en el coneixement i reflexionar sobre una realitat, la de la impunitat, obviada fa massa anys. No podem compartir l’estímul a accions, a les xarxes o al carrer, de persones o grups que utilitzen una mostra per atacar el govern municipal. La política són gestos, però fer política no es redueix a gesticular. Potser més exposicions i memòria pública ens ajudin a entendre les complexitats amb respecte, tolerància i amb compromís.
Secretari general de CCOO de Catalunya.
