CIE: un forat negre

Sovint els CIE són qualificats com a forats negres per destacar l’opacitat i falta d’informació que els envolta, així com les vulneracions de drets humans que al seu interior es produeixen. La qualificació, desgraciadament, sona ajustada. Segons les ciències físiques, un forat negre és una singularitat matemàtica i un fenomen astrofísic empíricament observat. No deixen escapar res, ni tan sols la llum, que s’absorbeix i desapareix. Vist així, els CIE no són un forat negre. Primer, perquè no són una singularitat. A Espanya n’hi ha 8, i a la UE es calcula que n’hi ha més de 250. No són un fet singular sinó que responen a una política de gestió dels moviments internacionals de persones repressiva i intrínsecament racista. És un fenomen sistèmic i sistemàtic.

    En segon lloc, no tot queda atrapat als CIE. Cap al 50% de les persones internades són posades en llibertat als dos mesos com a màxim, al no poder ser expulsades. Ja és ben sabut que aquesta és la finalitat per la qual van ser retingudes, com també que, vistes les dades, els CIE són els mecanismes administratius més ineficaços que poden existir. Tot i ser fets coneguts, s’han de recordar una vegada i una altra.

    Tornant al fenomen físic, sabem que la força que provoquen els forats negres és únicament la gravetat, força tractora relacionada directament amb la massa, amb el pes de la matèria. Les forces que expliquen l’existència i permanència dels CIE són, no obstant, múltiples i estan relacionades amb altres característiques de la matèria, de les persones. Les forces que provoquen els CIE són la força econòmica, la força cultural i la força política. El nostre ordenament jurídic priva de llibertat persones estrangeres en situació administrativa irregular per raons econòmiques, ja que el sistema neoliberal i globalitzador contempla la lliure circulació de mercaderies i productes financers, però no de persones. És, per tant, necessària l’existència dels CIE, com a part intrínseca del sis­tema.

En segon lloc, retenim persones d’orígens diferents per raons culturals. El nostre paradigma occidental hegemònic, de tendència universalista i universalitzadora, pot explicar la falta d’empatia i d’identificació amb la diversitat i la diferència. I, finalment, existeixen per voluntat política. No fan falta més explicacions.

    Pel que fa a les característiques de la matèria, de les persones, crec que dues són preeminents: la por i la ignorància. Tenim por i som ignorants. Si les forces econòmiques, culturals i polítiques fomenten aquesta por i aquesta ignorància, i no fan res per revertir-les, s’explica que a la ciutat de Barcelona hi hagi una presó plena de persones que no han comès cap crim.

    Però aquestes forces i aquestes característiques es poden combatre amb acció política i ciutadana concreta. Els exemples, afortunadament, s’estan multiplicant. La lògica neoliberal que limita i fins i tot criminalitza els moviments de persones i que explica l’existència de determinada normativa, com la directiva europea, denominada de la vergonya o la mateixa llei d’estrangeria espanyola es pot contrarestar amb acords i col·laboracions intermunicipals. La iniciativa Solidarity Cities, que lidera Barcelona amb altres ciutats europees i que pretén acollir directament refugiats a partir d’acords entre ciutats, seria un bon exemple.

Altres exemples locals són les millores i facilitats en l’accés a l’empadronament com a primera via per exercir drets de ciutadania, o la construcció de contranarratives, sobretot culturals, a través de la lluita contra els rumors, els estereotips, la cultura de la por o el discurs de l’odi. També es pot, com s’ha fet a Barcelona, augmentar la inversió pública en accions d’acollida, com cursos de llengua, assessorament jurídic i altres, per intentar alleugerir el pes que carreguen les persones en la tortura administrativa dels processos de regularització o de nacionalització, o l’ampliació de les polítiques d’ocupació a persones en situació irregular, o el servei d’assessorament jurídic de l’ICAB dins del CIE, entre altres. I és que, a diferència del que passa amb la de la gravetat, les forces tractores dels CIE són contrarestables.

Notícies relacionades

Gairebé 70 immigrants es fuguen del CIE de Múrcia després d'un motí

L'Ajuntament de Barcelona demanarà empara al jutge per precintar el CIE

    Per acabar, un últim argument per desmuntar el símil dels CIE com a forats negres astrofísics. Els forats negres en el nostre univers no es poden tancar. Els CIE, els tancarem.