Editorials
Micromecenatge contra el càncer
icoy34919843 cristina saura161018163933 /
Els pacients de càncer, les seves famílies i aquells que sobreviuen a la malaltia tenen una sòlida tradició d'associacionisme, que fa temps es va obrir a àmplies capes de la societat. Aquestes associacions són molt actives en l'organització d'actes de conscienciació i divulgació de tota mena i de recollida de fons. Si habitualment aquests fons es destinaven sobretot a ajudar els pacients i a campanyes de divulgació preventiva, a l'ombra de les retallades en R+D dels últims anys ha sorgit un nou ús: el micromecenatge per finançar la investigació d'equips científics concrets contra la malaltia. Aquest 'crowfunding' aplicat a la investigació no és un fenomen que es dóna només en el món de la lluita contra el càncer, però sí que és en l'estudi d'aquesta malaltia on, gràcies a la seva potent xarxa associativa, s'estan començant a veure els primers fruits d'aquesta col·laboració entre la ciència i la societat. Per exemple, en els últims sis anys l'institut d'oncologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron (VHIO) ha rebut uns 200.000 euros gràcies al micromecenatge proporcionat per expacients curats o morts, malalts en tractament, familiars i amics d'afectats.
Les donacions individuals a equips científics o a hospitals són una tradició llargament establerta en països europeus com Alemanya i el Regne Unit i als Estats Units, on compten amb unes deduccions i ajudes fiscals que científics i associacions reclamen també a Espanya. La col·laboració entre ciència i societat (que adopta altres fórmules exitoses, com 'La Marató' de TV-3) és molt positiva no només en termes econòmics, sinó també per donar a conèixer la tasca dels científics, crear vocacions i pressionar els poders públics perquè dotin la R+D dels fons necessaris en una societat moderna.
Perquè no s'ha d'oblidar que l'auge del micromecenatge es fa a l'ombra d'uns anys molt durs de retallades en ciència i investigació dels quals la ciència no s'ha recuperat. El 'crowfunding' té innegables mèrits i avantatges, però les administracions no han de caure en la temptació de permetre que la societat civil assumeixi tasques de finançament que competeixen a l'esfera pública. El micromecenatge ha de ser el complement d'una decidida aposta pública per la ciència i la investigació.
