El PP, entre les 'black' i la 'Gürtel'

En condicions normals, amb el que va passar ahir a l'Audiència Nacional n'hi hauria prou per fer perillar el president en funcions del Govern, Mariano Rajoy, i el seu partit, el PP. Hi van coincidir l'inici del macrojudici pel cas Gürtel i la declaració de Rodrigo Rato, exvicepresident del Govern i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional, processat per endossar 100.000 euros de despeses personals a Caja Madrid i autoritzar pagaments milionaris, a càrrec de les ja tristament famoses targetes black.

Als dos judicis hi ha implicats alts càrrecs del Govern i del PP, en diferents èpoques, i dirigents i barons locals, entre aquests figures que posen cara a la plaga de la corrupció a Espanya, com Luis Bárcenas. La coincidència dels dos processos és un autèntic judici a una era del PP, la cara black d'un partit tacat per la corrupció i que, malgrat això, ha guanyat les dues últimes eleccions generals.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La llista de noms implicats en els dos casos reuneix algunes de les principals cares de l'època aznarista, que després de deixar el Govern o el partit van saber utilitzar les portes giratòries -cosa que no és patrimoni exclusiu de la formació conservadora- per aprofitar-se d'un sistema que barrejada sense pudor política i economia. Com una mascletà valenciana, terra fèrtil per a trames corruptes de tota mena i clau en el lideratge de Mariano Rajoy, un a un els casos van anar esclatant i minant la imatge del PP i enfangant al mateix temps la vida política espanyola. Per la seva banda, Rajoy tampoc s'ha esforçat gaire a desmarcar-se dels corruptes, amb el seu famós SMS de «Luis, sigues fort» com a exemple.

I, no obstant, el PP assisteix impertèrrit a aquesta desfilada davant la justícia sense que en aparença li passi factura. L'atenció pública d'aquests dies no se centra a l'Audiència Nacional, sinó al carrer de Ferraz i en el vodevil del PSOE, i al carrer de Gènova s'abracen a la idea que les victòries electorals vénen a ser un perdó polític a tants excessos amb el diner públic. No és així. El que es dirimeix en aquest moment a l'Audiència Nacional són les responsabilitats legals, però aquella època de diners fàcils i de barreja de negocis i política, de l'àmbit públic i el privat, continua tacant la imatge del PP per molt que Rajoy ja acariciï quatre anys més a la Moncloa.