Reconeixement al PNB

El PNB ha guanyat les eleccions. Onzens comicis autonòmics i onzena vegada que els bascos es desperten amb el mateix titular. I no només això. El PNB també ha guanyat (en vots) en el conjunt d’Euskadi totes les eleccions forals, municipals i, excepte quatre (1993, 2008, 2015 i 2016), la resta d’eleccions generals. Aquesta vegada ho fa de manera més que folgada, 29 escons, i per tant es pot afirmar que la seva gestió rep un reconeixement per part de la societat basca.

    Així, si qui havia de ser el guanyador estava cantat, el misteri estava en l’ordre d’arribada dels seus perseguidors. Segon queda EH Bildu, que perd uns 50.000 vots respecte a les autonòmiques de 2012, cosa que confirma, si és que n’hi havia algun dubte, que el sorpasso al PNB haurà d’esperar molts anys. Li queda el consol d’haver mantingut el segon lloc i no haver notat pràcticament la crida a l’abstenció del seu sector crític contrari al final d’ETA.

    Les expectatives d’Units Podem eren molt altes després d’haver guanyat les dues últimes eleccions generals a Euskadi. No obstant, perdent més de la meitat dels vots aconseguits el juny de 2016, els seus resultats han sigut pitjors que la ja considerable baixada que estimaven la majoria de sondejos, i han quedat relegats a un tercer lloc. Li han pogut passar factura el desgast, els problemes per trobar candidat i una certa indefinició ideològica, que deixava qualsevol tema espinós en mans d’una ulterior consulta a la ciutadania.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

    Relegat al quart lloc, el PSE, que ha fet una campanya una mica agressiva, posant fins i tot sobre la taula un tema tabú com l’eusquera, obté 9 parlamentaris. El pitjor resultat de la seva història, que no obstant pot valer el seu pes en or per a la conformació de majories. Per la seva part, el PP obté el pitjor resultat en més de dues dècades i queda relegat a la més absoluta irrellevància en la pròxima legislatura. Finalment, Ciutadans, que s’ho jugava tot a l’obtenció d’un escó a Àlaba, es queda sense poder entrar al Parlament basc. 

    Com que l’única coalició alternativa (EH Bildu i Podem) no suma prou escons, sembla que no hi ha dubte que Urkullu encapçalarà el Govern basc quatre anys més. El dubte està a saber amb qui. La lògica dicta que el PNB estableixi un acord (parlamentari o de coalició) amb el PSE, partit amb el qual  ja governa en  diputacions i a les tres capitals. Una entesa que, a més, suma majoria absoluta. En aquest cas, els qui comptaven que el PP recolzés un govern minoritari PNB-PSE, com a contrapartida a un suport nacionalista a la investidura de Mariano Rajoy, han vist truncat el seu pla. Però el PNB podria optar per un altre camí (poc probable, donat el caràcter dels seus dirigents actuals) i aliar-se amb qui també tindria majoria absoluta, EH Bildu, que li exigiria iniciar un procés a la basca. Així, el sistema polític espanyol podria passar d’una possible estabilitat a tenir una altra via d’aigua.