Euskadi i Galícia voten; Madrid escruta

Els ciutadans d'Euskadi i de Galícia estan convocats avui a les urnes per renovar els parlaments de les respectives comunitats. En els dos casos seran les quartes eleccions en 16 mesos: les municipals del 2015 van anar seguides de les legislatives del desembre i la repetició al juny, i ara les autonòmiques. El lògic cansament dels electors s'ha accentuat pel bloqueig que des de fa nou mesos pateix la política espanyola per la falta d'acord per a la investidura d'un president del Govern. La paradoxa és que el resultat que surti avui de les urnes basques i gallegues pot contribuir a trencar aquest prolongat i perniciós impàs. Aquest 25 de setembre apareix d'aquesta forma com la nova frontera, com una data amb propietats determinants, que es resumeixen així: si els socialistes tenen mals resultats a Euskadi i Galícia, Pedro Sánchez no podrà resistir més les enormes pressions -externes i del seu propi partit- perquè faciliti, via abstenció, la permanència de Mariano Rajoy a la Moncloa. Aquesta és, almenys, la hipòtesi que acaricia el líder del PP, que està esprement fins a l'extenuació (dels adversaris) l'estratègia d'esperar i veure.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tant a Euskadi -on el que ha cridat més l'atenció ha sigut sentir el lehendakari Urkullu dir que la independència no convé- com a Galícia la campanya electoral ha tingut un perfil discret. I tret de sorpresa majúscula, els resultats confirmaran els vencedors tradicionals a les dues comunitats, això és, el PNB i el PP. Els nacionalistes bascos, però, tornaran a necessitar aliats per governar, i aquí és on el PSE-PSOE pot tenir protagonisme si no s'enfonsa a les urnes. En aquest escenari, els socialistes més optimistes fins i tot especulen amb un intercanvi de suports que acosti Sánchez a la Moncloa. El que sí que sembla clar és que les urnes consolidaran la fragmentació del vot basc per l'impuls de Podem i Bildu. A Galícia el predomini del PP es preveu avassallador, i l'únic dubte és si per mantenir la majoria absoluta dependrà o no de Ciutadans.

Els resultats d'avui tindran probablement un efecte dòmino en la política espanyola. Potser no és el més desitjable en unes eleccions autonòmiques, però es pot esperar que en tot cas el 25-S suposi el moviment definitiu en la inacabable partida d'escacs que disputen els grans partits espanyols davant la mirada atònita dels ciutadans.