2
Es llegeix en minuts

David Fernàndez (CUP) i els Mossos es veuran les cares el 30 de setembre. De fet, serà l’exdiputat cupaire que, en la seva qualitat de periodista i activista social, participarà d’una taula rodona a l’Escola de Policia de Catalunya: “La mediació a la Policia de Catalunya, vivències en contrast”. Fernàndez compartirà taula amb Carles Hernández, inspector de la brigada mòbil (Brimo) i Xavier Pastor, inspector de l’àrea de mediació. Sembla, però, que la presència d’un home arrauxat com Fernàndez no ha agradat a alguns sindicats de policia, com la Unió Sindical de Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC), que ja han posat el crit al cel.

Com un home que “dóna suport als anarquistes que actuen violentament” pot participar d’una taula a l’Escola de Policia?, es pregunten. Ho atribueixen a un Govern de la Generalitat “segrestat per la CUP”, és clar. Malauradament pels crítics, que David Fernàndez intercanvií les seves opinions amb gent de la Brimo davant dels futurs agents s’hauria de llegir com un senyal d’higiene democràtica. La Policia de Catalunya, igualment com d’altres cossos de seguretat, ha tingut moments de baixa popularitat per les seves intervencions violentes o les explicacions esbiaixades dels seus responsables polítics. Sense anar més lluny, el cas d’Ester Quintana, el documental 'Ciutat morta' o els desallotjaments de Can Vies i el Banc Expropiat han posat l’acció dels Mossos o la Guardia Urbana a l’ull de l’huracà: la tempesta sempre finalitza amb una declaració evasiva dels seus responsables polítics, però en cap cas es poden oblidar moments de tensió que deriven en enfrontaments violents que deslegitimen l’acció policial.

Notícies relacionades

Recorden aquella imatge de la fotògrafa Anna Punsi d’un David Fernàndez, llavors diputat de la CUP al Parlament vestit amb caçadora negre i mans a les butxaques, parlant amb els antiavalots durant el desallotjament de Can Vies? Fernàndez és icona per un bon col·lectiu de joves que veuen en la seva manera de fer una transgressió constant contra l’'establishment'. Joves que, sortosament, no tots són “anarquistes violents” –com els qualificava Josep Miquel Milagros, de l’USPAC–, sinó pseudorevolucionaris utòpics carregats d’esperança per fer un món nou. Joves, alguns, que tenen a la tauleta de nit llibres de Jean-Paul Sartre o Eduardo Galeano.

Desgraciadament, els encaputxats que cremen els contenidors han acabat estigmatitzant els moviments alternatius, igualment com alguns agents robotitzats de la Brimo han demonitzat tot el cos. La presència de Fernàndez a l’Escola és un pas necessari perquè, en aquest moment que Catalunya ha de pensar seriosament què vol ser quan sigui gran, hi hagi un acostament entre col·lectius socialment enfrontats. L’escola (sigui de policia, d’ensenyança bàsica o la mateixa Universitat) és un espai de lliure pensament i reflexió. És l’entorn on s’ha de mirar la realitat escrutant la seva gama de grisos, buscant entendre els entorns complexos a partir de la reflexió crítica sobre els esdeveniments. Un espai de contrastos. Tot i ser crític amb el cos, haver obviat el que pot aportar un perfil com el de David Fernàndez en aquesta taula rodona hauria sigut un error de plantejament. Si la planificació de la docència, Sr. Milagros, es fes sobre una base ideològica i no pas crítica, retrocediríem massa en el temps. Potser, llavors sí, quan la televisió encara era en blanc i negre. ¡No ho vull ni pensar!