El debat sobre el 'top manta' (i 2)

3
Es llegeix en minuts
No tapem el racisme sota la manta

Què se n'ha de fer dels manters. Aquesta és la qüestió que s'ha convertit en tema de debat públic amb veus a favor i en contra. Però el que veiem, principalment a les zones turístiques de Barcelona, és només la cara visible d'un sistema institucional i legal que exclou, que discrimina. Sistema institucional i legal que no està només en mans de l'ajuntament que encapçala Ada Colau, com de manera equivocada es pretén focalitzar, sinó que també passa per accions des de la Generalitat de Carles Puigdemont, del Govern estatal -amb qui finalment l'acabi encapçalant- i, per descomptat, pel Parlament, les Corts i el Poder Judicial per mitjà dels jutges amb competència a Barcelona, per ser la ciutat que utilitzo com a exemple per la situació actual que es viu.

Això és així perquè els debats relatius a l'afectació de l'espai públic, les autoritzacions per exercir el comerç a la via pública o fins i tot l'obligació de les autoritats de perseguir el delicte penalment quan es comercialitzen productes protegits són rellevants, però no van al fons, ni a l'origen de tot, sinó que només busquen ocupar-se del més immediat i visible i, com abans vaig advertir, semblen delegar la responsabilitat en les autoritats més pròximes a la ciutadania, quan en tots els diferents àmbits hi ha molt per fer.

Per això, abans que trobar una resposta a ¿què s'ha de fer amb ells?, hauríem de preguntar-nos ¿per què exerceixen aquesta activitat? ¿Per què ho fan sense autorització? ¿Per què venen aquests productes? ¿Per què a les zones turístiques? ¿Són només ells? Preguntes que no tenen en tots els casos una resposta única, però que sí que ens donaran mostra que tot s'inicia més enllà de la Rambla o el port de Barcelona, més enllà de les competències dels ajuntaments, encara que també dins d'aquestes.

Si bé és cert, tal com ho ha documentat i denunciat SOS Racisme Catalunya, que els actes d'autoritat visibles amb clara connotació racista es donen en molts casos en les actuacions policials desproporcionades i abusives de la Guàrdia Urbana o els Mossos, les discriminacions no visibles -però presents- s'inicien amb la llei d'estrangeria, el Codi Penal o les actuacions dels jutges, la passivitat còmplice dels cossos legislatius i la normalització de la discriminació racial de les administracions amb el pretext que només compleixen la llei. De manera que, amb la manta, es pretén i s'ha aconseguit en molts casos ocultar aquest sistema institucional i legal que discrimina, que exclou i restringeix per raó de la nacionalitat, del color de la pell, de l'origen de les persones.

Notícies relacionades

El que s'ha dit abans no és retòrica. D'acord amb la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial, de la qual forma part Espanya, sota l'expressió discriminació racial es recull tota distinció, exclusió, restricció o preferència basada en la raça, color, llinatge o origen nacional o ètnic que afecti el reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d'igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural o en qualsevol altra de la vida pública. Per tant, sembla evident que aquesta llei que exclou de drets la persona per raó de la seva condició migratòria lligada a la seva nacionalitat apartant-la a realitzar activitats no autoritzades per guanyar-se la vida, aquest Codi Penal que criminalitza distingint l'exclòs que ven productes penalment protegits i no a qui els compra; aquesta passivitat legislativa que no elimina les restriccions que anul·len i menyscaben drets; aquestes actuacions administratives, judicials i policials que prefereixen actuar en contra dels exclosos d'origen i ser laxes davant els poders econòmics que es beneficien en última instància de tot plegat; així com totes aquelles autoritats que invisibilitzen i encobreixen, conscientment o no, els abusos i arbitrarietats amb càrregues xenòfobes, entre altres tantes coses més que hi ha al voltant d'aquest tema, són totes, en diferents graus, clares mostres de discriminació racial institucionalitzada que difícilment s'acabarà amb la col·locació de cartells, persecució o detencions.

Sé bé que la solució a aquesta situació que s'ha convertit en un problema no és senzilla, ni a Barcelona, ni en moltes altres ciutats. Però és important no oblidar que res millorarà, ni se solucionarà, si seguim veient només el més immediat, mentre mantenim com el normalel que toca, aquest conjunt de distincions, exclusions, restriccions o preferències que motivades només en el color de pell, l'origen nacional o ètnic, estan vulnerant els drets i llibertats fonamentals de moltes persones. No ocultem el racisme amb la manta.