EDITORIALS

Una radiografia de la sanitat pública

1
Es llegeix en minuts

Malgrat els traumàtics ajustos pressupostaris que ha hagut de suportar, i que encara són un llast, la sanitat pública catalana ha sigut considerada com a exemple i model de referència fins i tot en comparació amb països més avançats. Qualsevol experiència viscuda en altres societats europees demostra que la nostra assistència sanitària garanteix de sobres els mínims bàsics que els ciutadans n'esperen: una atenció correcta i una resposta mèdica adequada als seus problemes de salut fins allà on arriba la ciència mèdica. En els últims anys, però, els efectes de la gran recessió econòmica han deixat doloroses empremtes en un Estat de benestar cada vegada més declinant i del qual la sanitat pública és un eix fonamental. Algunes de les excel·lències assistencials conquistades han trontollat i si han pogut mantenir nivells de qualitat ha sigut sobretot per l'esforç, cada vegada més gran i més mal remunerat, de metges, infermers i la resta de personal sanitari.

Notícies relacionades

És precisament la importància del factor humà en l'engranatge sanitari un dels elements que destaca el doctor Miquel Vilardell en l'entrevista que publica avui aquest diari, i que constitueix una rigorosa radiografia de la sanitat pública catalana. Després de 45 anys exercint la medicina, aquest prestigiós professional assenyala que no és lícit intentar seguir mantenint el sistema a base de refredar els salaris dels que es veuen obligats a treballar cada vegada més hores i en més males condicions. La qüestió pressupostària resulta, com en els altres grans serveis públics, decisiva i si els recursos de la sanitat ja eren insuficients abans de la retallada de 1.500 milions d'euros de fa cinc anys ara, quan ja oficialment s'ha sortit de la crisi, aquesta quantitat s'hauria de recuperar, més la inversió no realitzada durant la frenada pressupostària.

La delimitació de conceptes com que el sector públic sanitari, o una part, es pot privatitzar; l'exigència de més transparència en el finançament d'hospitals concertats i privats; menys politització en la gestió, i la necessitat d'un pacte sobre el model sanitari que volem, són algunes de les idees que, defensades per aquest professional de referència, resulten imprescindibles per mantenir una sanitat de qualitat, universal i gratuïta.