L'exclusió dels atletes russos de Rio
El moviment olímpic viu aquestes setmanes una d'aquelles sacsejades que posen en joc la seva credibilitat. Perquè el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha de decidir els pròxims dies sobre el veto a la delegació russa en els imminents Jocs de Rio -s'inicien el 5 d'agost- amb el precedent de la decisió del Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS). L'organisme va mantenir ahir la suspensió contra la federació russa d'atletisme decretada per la internacional (IAAF) arran d'un gran escàndol de dopatge. La decisió del TAS va ser l'episodi posterior a la recent publicació d'un informe encarregat per l'Agència Mundial Antidopatge. En aquest informe s'acusa Rússia de dopatge d'Estat als Jocs d'Hivern de Sotxi, que va organitzar, i, en general, entre el 2011 i el 2015.
La situació ens aboca a una crisi com la dels boicots de Moscou-80 i Los Angeles-84, com avisa Vladímir Putin. Però el totpoderós president rus té al davant un dirigent com el mandatari de la IAAF Sebastian Coe, que va ser una estrella d'aquelles cites. Avui és abanderat de la lluita contra la plaga del dopatge, i més si hi ha al darrere plans d'Estat d'una gran potència esportiva. Tot i la duresa d'apartar bastants justos per culpa de molts pecadors, l'esport i el moviment olímpic estan obligats a mantenir una actitud inflexible i exemplar. Queda, això sí, una tercera via per la qual esportistes de netedat acreditada poguessin competir com a independents sense bandera ni himne russos per celebrar els seus èxits.
