La roda
Reneix la democràcia cristiana
Unió s'ha vist obligada a presentar un ERO i té la seva seu en venda, tot per intentar saldar un deute que puja a 19 milions d'euros. Mal final per a unes sigles històriques que, sota la direcció amb mà de ferro de Duran Lleida, s'havien transformat en un partit lobbista, allunyat de la realitat social del país i convertit en la sucursal catalana de la política d'amiguisme de la llotja del Bernabéu. Una situació perfectament exemplificada per la icònica foto de Duran en una suite del Palace de Madrid amb un copiós esmorzar al davant.
Ja feia massa temps que Unió s'havia desviat de la seva raó de ser i que havia perdut tota la consciència social que l'havia caracteritzat en els temps de la seva fundació. Llavors, conservador moral i progressista socialment, situat a l'esquerra de la Lliga, el partit s'havia mostrat partidari de mesures socials com la llei de contractes de cultiu i, durant la guerra civil, va ser lleial a la democràcia i a la Generalitat.
Avui sembla que hi ha un viratge de la democràcia cristiana catalana. Demòcrates de Catalunya està mostrant un perfil social més accentuat que el de Convergència. Per posar alguns exemples, Demòcrates, a diferència de CDC, ha rebutjat el concert a col·legis que segreguen per sexe i ha recolzat la iniciativa Anem a Mil, que defensa un salari mínim interprofessional de mil euros. Altres democristians han optat per participar en les llistes d'ERC. És el cas de Joan Capdevila, diputat al Congrés per Barcelona, i de Laura Castel, senadora per Tarragona que s'estrena després de les eleccions del mes de juny. Tots dos provenen de la militància crítica d'UDC. Paradoxalment, la democràcia cristiana catalana no ha pogut tornar als orígens fins que la seva organització degana s'ha trobat en vies de desaparició.
