Els eufemismes del procés

El nou eufemisme del procés es diu «mecanisme unilateral d'exercici democràtic». Amb els vots de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP, la comissió d'estudi del procés constituent va aprovar ahir al Parlament aquesta fórmula, que es refereix al Referèndum Unilateral d'Independència (RUI) que promou el partit anticapitalista, però sense citar-lo. I no el cita perquè al Govern i al mateix grup de JxSí hi ha discrepàncies sobre la conveniència de recórrer a aquest referèndum. Ahir mateix, el conseller Raül Romeva i la seva companya d'Executiu Neus Munté van discrepar sobre això. A JxSí i als partits independentistes també existeix divisió entre els que creuen que el RUI seria una repetició de la consulta del 9-N del 2014, sense validesa perquè no hi participarien els contraris a la independència, i els que pensen que davant la negativa de l'Estat a pactar un referèndum només queda la sortida unilateral.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Fins fa poc, els sectors de l'independentisme més impacient defensaven la declaració unilateral d'independència (DUI) i ara s'han passat al RUI, però el problema segueix sent el mateix: la via unilateral no té cap sortida perquè, com va destacar en la comissió el portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, no tindria cap reconeixement «ni interior ni exterior». Rabell va qualificar les conclusions de la comissió com una forma de donar-se plaer entre els independentistes. I molt d'això hi ha en una comissió on dos grups, el PSC i Ciutadans, ni tan sols participen, el PP només ho fa per votar en contra de tot i únicament JxSí i la CUP creuen o diuen creure en el que proposen.

És difícil confiar en determinades propostes, que van des d'un procés participatiu a la formació d'una assemblea constituent després de l'aprovació de les lleis de desconnexió amb l'Estat. Per exemple, en la que afirma que «les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal». ¿Algú pot creure que l'Estat i el Tribunal Constitucional es quedaran de braços plegats davant les iniciatives unilaterals? El precedent del 9-N no convida a creure-ho. Però, a més a més, el procés que es dissenya en la citada comissió gràcies a la majoria absoluta parlamentària no té la majoria social, imprescindible per a decisions tan transcendents.