Messi ha perdut el partit d'anada: Hisenda 1-Messi 0

Un tribunal de l’Audiència de Barcelona ha condemnat Leo Messi per tres delictes fiscals. El cas resulta singular perquè la defensa del jugador havia apostat per pagar a Hisenda i que el pare s’autoinculpés. I el fiscal va assumir aquesta tesi. Per això, l’acusació pública es va dirigir únicament contra el progenitor i no contra el futbolista, tenint en compte que el seu pare, Jorge Horacio, va complir i va admetre durant la instrucció davant el jutge de Gavà que s’encarregava dels negocis del jugador i que aquest ignorava les particularitats tributàries dels seus ingressos.

Aquesta posició va ser mantinguda pel fiscal en el judici. Va demanar l’absolució de Leo. Resulta estrany, no impossible, que un tribunal condemni un ciutadà quan el fiscal demana que sigui absolt. En aquest cas l’Audiència condemna acollint la petició de l’advocat de l’Estat. És més que possible que a partir d’ara, els ciutadans immersos en processos penals per delicte fiscal meditin amb prevenció si els convé pagar.

Els últims temps molts ciutadans han esquivat penes pagant a Hisenda abans del judici. Aquesta sentència obre un meló que pot girar-se contra aquesta possibilitat, tan freqüent i tan útil per a tots, inclòs l’estament judicial. Més encara si tenim en compte que després de pagar, el ciutadà s’encamina directament a la seva sentència desfavorable.

Hi ha un altre aspecte rellevant i polèmic de la sentència que es debatrà al Tribunal Suprem, al qual Messi recorrerà. És un interessant partit de tornada que decidirà i tancarà l’eliminatòria. La defensa de Messi es va basar en el seu desconeixement dels fets per demanar l’absolució; que ell és un jugador de futbol que només es dedica a jugar. De fet, com consta en la sentència, el primer contracte que es va firmar el van celebrar els seus pares quan era menor d’edat i, a més, en una època en què no es podia endevinar la seva eclosió posterior com a futbolista.

En la sentència que condemna Messi, el tribunal dedica nou folis, ni més ni menys, a aquesta qüestió. L’Audiència en aquest punt no examina les qualitats intel·lectuals que podia atresorar el futbolista, ni els seus coneixements previs sobre la constitució de societats en paradisos fiscals. Reflecteix alguns actes en què, ja major d’edat, Messi va intervenir, concretament en algunes escriptures públiques.

El tribunal arriba a la conclusió que el futbolista va actuar amb ignorància; però diu que aquesta era deliberada. Reputa l’acusat com una persona que s’imagina la possibilitat de la il·legalitat de la seva actuació i, no obstant, decideix seguir actuant. Diu la sentència que va actuar «com aquell que no vol saber» i per això el condemna.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L’Audiència de Barcelona, doncs, entén que una persona sumida en aquesta ignorància deliberada ha de respondre de les conseqüències dels seus actes i de les seves omissions.

Ara, la pregunta és qui guanyarà el partit de tornada i per quant.