¿Què té d'esquerres el caos?

Per molts, sembla que defensar el top manta sigui una obligació de les esquerres, i combatre la seva proliferació sigui un tic de la dreta més carca. No estic gens d'acord amb aquestes etiquetes, que considero èticament absurdes i políticament equivocades. Em molesta aquest reduccionisme que estableix un dogma, a partir de postures poc elaborades, i que després classifica les persones segons la seva posició respecte a aquesta qüestió.

La setmana passada van sortir un grup de veïns i comerciants, del barri de la Barceloneta i d'arreu, denunciant el desbordament de la venda ambulant il·legal als molls del Port Vell. Demanaven mesures correctores per part de l'ajuntament, a l'hora d'atendre les seves peticions de convivència a la via pública i de no discriminació en l'activitat comercial.

Em va semblar una gent raonable amb unes demandes justificades, sobretot al cap d'un any d'inacció del govern municipal. Però no van trigar gaire a sortir opinions de l'esquerra pontifical, amb la intenció de desqualificar la petició i dient que no eren del barri, que representaven les elits dels botiguers, etcètera. Que eren carques de dretes, vaja. I xenòfobs en potència.

Conec alguns dels protestaires, i puc assegurar que són persones actives a les manifestacions de fa dos estius a la Barceloneta, veïnes i veïns que van sortir a denunciar la deixadesa del govern Trias en la mala gestió del turisme. Ara tornen a fer el mateix, mireu si és fàcil d'entendre. Són ciutadans que volen viure dignament, fer la seva feina sense tracte desigual, passejar pel seu barri amb tranquil·litat, i apel·lar a una Administració amb sentit comú. No volen causar problemes, no volen patir problemes. Alguns són membres de moviments reivindicatius que han lluitat durant molts anys per aconseguir una ciutat més justa. En tot cas, són gent amb qui comparteixo certes preguntes:

Per exemple, ¿què hi ha d'esquerres a ocupar l'espai públic de forma permanent? ¿A fer-hi negocis particulars, o sigui privatitzar? ¿Què té de revolucionari que s'hi venguin productes il·legals, sense control de qualitat? ¿Sense llicències de venda, sense pagar impostos a la bossa comuna? ¿Permetent les màfies i l'explotació de gent vinguda d'altres parts del món, que treballen amb total indefensió administrativa i legal? ¿Què té de política social que l'Administració no hi intervingui, que no preservi la cosa pública, els carrers i les places, que no impedeixi negocis irregulars? ¿Què té de progressista que no s'ordeni a la Guàrdia Urbana, treballadors públics, que restitueixin la via pública per al gaudi de tothom? ¿Què té d'esquerres el caos?

Reivindico la convivència republicana, que es basa en el servei i el màxim respecte a la cosa pública (la res publica). Demano que l'espai ciutadà, atès que és un bé comú, sigui preservat, endreçat i estimat de forma prioritària per part de l'Administració pública. I això ho reclamo també per a activitats com la dels llauners, els trilers o els propietaris de pisos turístics il·legals; i també pels abusos sobre l'espai públic que de vegades es cometen des d'activitats legals. ¿Per què el top manta hauria de ser diferent? I no crec que haguem d'aplaudir el fenomen pel fet que els manters siguin víctimes de desigualtats socials; seria com aplaudir el barraquisme perquè a les barraques hi viu gent modesta.

Acceptar la barra lliure al passeig Nacional de la Barceloneta no és progressisme, de fet és ultraliberalisme. Amb el fenomen del top manta, el govern Colau ha doblat per la dreta Adam Smith i l'ha deixat tres pobles enrere. Recordem que el pare del liberalisme es va manifestar a favor de certa regulació per tal de garantir uns mercats i un comerç lliures de debò, en igualtat de condicions. I el cas és que el campi qui pugui del fenomen manter, com també el dels apartaments turístics, sembla més propi d'una economia de far west que d'una de lliure mercat.

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

El laissez faire, laissez passer de Barcelona en Comú comença a ser preocupant des d'una posició d'esquerres. Jo els reclamo, no pas la porra del càstig, sinó un punt d'ordre republicà que garanteixi un món equitatiu. Quan fa un any Ada Colau va guanyar les eleccions municipals a Barcelona, alguns patien de forma exagerada pel fantasma del nou ordre revolucionari i els excessos de rigor dels soviets triomfants. Es deuen haver quedat amb un pam de nas en veure aquesta fireta on tot es compra i tot es ven per les cantonades, aquest desori de barraqueta que crèiem enterrat, des de feia dècades, a la platja del Somorrostro.

President del Grup d'ERC a Barcelona.