Empreses públiques: entre l'eficiència i l'escapisme

L'enèsim episodi de corrupció que ahir va portar a l'escorcoll d'alguns ajuntaments i a la detenció d'exalcaldes, consultors i gent de diversa condició, sembla tenir l'epicentre en les anomenades entitats públiques empresarials locals, que els implicats haurien creat i utilitzat per evitar controls polítics i administratius sobre la gestió municipal.

Aquestes entitats són una modalitat d'empresa pública que les lleis permeten crear a les administracions públiques (inclosos els ajuntaments) amb la finalitat de gestionar amb més eficiència els serveis públics amb un fort component empresarial, com podria ser l'abastament d'aigua, el sanejament, els residus o determinades operacions urbanístiques. És una figura pensada per fer més eficient la gestió pública, per fer-la més competitiva en termes de costos econòmics amb la privatització. En definitiva, aquestes entitats han de servir perquè el sector públic gestioni directament, amb més agilitat i menys cost, serveis econòmicament complexos, sense necessitat d'externalitzar-los a empreses privades.

Per guanyar eficiència, aquestes entitats actuen sota un sistema de controls diferent dels que s'apliquen sobre l'Administració. En comptes de controls de la intervenció municipal previs a cada despesa, els seus comptes se sotmeten a una auditoria posterior a la seva execució. En comptes d'actuar sota control del ple municipal, aquestes entitats ho fan sota el control políticament més indirecte d'un consell d'administració designat pel mateix ple. Sembla que haurien aprofitat aquestes circumstàncies per eludir el control jurídic dels funcionaris i el polític dels regidors de l'oposició. Haurien usat una eina creada per guanyar eficiència per fer escapisme de la legalitat.

Retre comptes

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

¿És que els corruptes ho tenen més fàcil amb aquestes entitats? No necessàriament. La seva gestió està sotmesa a la intervenció municipal, que pot revisar fins a l'últim detall qualsevol moviment dels seus recursos i adoptar mesures per exigir responsabilitats, si cal. També han de retre comptes davant el control que poden exercir els membres de l'ajuntament. El fet que no se'ls apliqui el control típic de les administracions públiques no vol dir que actuïn al marge de control públic.

El problema no està tant en l'absència de controls eficaços, sinó, probablement, en la manca d'exercici rigorós dels que hi ha. I, naturalment, en la creativitat il·limitada dels corruptes, perfectament capaços de desplegar la seva activitat sobre qualsevol tipus d'entitat o empresa pública o privada. Seria una doble pèrdua per als interessos generals si, arran d'aquest episodi, a més de patir els efectes de la corrupció, ens donés per demonitzar les entitats públiques empresarials locals. El fet que alguns delinqüents les utilitzin per fer escapisme no ens pot portar a qüestionar la seva utilitat per a la gestió eficient dels serveis públics.