Reimpulsem l'Oficina Antifrau de Catalunya

Per primera vegada, el Parlament ha destituït un càrrec nomenat per la mateixa cambra. La designació de Daniel de Alfonso com a cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va ser revocada després que una immensa majoria dels diputats considerés, arran de les seves converses amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que va actuar de manera negligent. Les gravacions publicades haurien destapat una conspiració per criminalitzar i difamar determinats líders i opcions polítiques.

    Es tracta d’un cas de dimensions gravíssimes. Per descomptat, per a les persones i les formacions afectades. Però també perquè posa seriosament en qüestió la credibilitat de l’Estat, ja que vulnera i fa trontollar un intangible, imprescindible en tota societat democràtica: la confiança dels ciutadans en les seves institucions. No ens podem enganyar: l’escandalós contingut de les gravacions ens mostra la feblesa de l’estat de dret i ens obliga, a aquells que tenim responsabilitats, a actuar.

    El Parlament, en la part que li competeix, ha actuat i continuarà actuant. Ha respost als fets contundentment i amb la màxima celeritat, garantint els drets de tothom. L’endemà de la publicació de les primeres gravacions, la Mesa del Parlament ens vam reunir de manera extraordinària i es van posar en marxa els mecanismes per iniciar el procediment de revocació, que va culminar una setmana després amb l’acord del Ple per destituir De Alfonso. El missatge ha estat clar: tolerància zero contra la corrupció i les pràctiques negligents. És per aquesta raó que, malgrat la gravetat dels fets, podem estar satisfets de l’actuació de la cambra, ja que tant els seus professionals com els representants dels ciutadans han estat a l’alçada en una situació sense precedents.

    Un cop feta efectiva la destitució, i al marge d’altres accions que es puguin dur a terme, hem de mirar endavant i encarar el futur. El que ha succeït no ha de posar en dubte la necessitat d’un organisme imprescindible per a la prevenció de males pràctiques i la lluita contra la corrupció; un organisme pioner, únic a l’Estat, clau i estratègic en el camí que recorrem per construir un país més net i just. 

Una decisió capital

Prenguem aquesta forçada renovació de l’OAC com una oportunitat per fer-ho millor i situar-hi com a màxim responsable una persona de consens, honesta i íntegra, amb força per treballar pel país i que ajudi a recuperar la confiança dels ciutadans en les institucions. I cal que ho fem com més aviat millor. Parlem, però, d’una decisió cabdal que marcarà el rumb de l’OAC, i, per tant, cal estudiar bé les opcions que hi hagi damunt la taula, sense precipitacions. Tot i així, cal que el Govern, que és a qui per llei pertoca fer-ho, proposi en el menor marge de temps possible una persona que compti amb l’aval majoritari del Parlament.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

    I, més enllà del nom, aprofitem també aquesta situació per plantejar, si cal, què es pot millorar del funcionament d’aquest òrgan. No per treure-li competències, sinó per reforçar-lo; no per debilitar-ne la independència, sinó per assegurar que és una eina eficaç i segura per millorar el país. No ha de servir només per investigar, sinó que ha de continuar essent un organisme de prevenció i correcció de males pràctiques, de pedagogia per a les administracions catalanes en la lluita contra la corrupció. Dotem-la, doncs, dels instruments necessaris perquè els seus professionals puguin dur a terme aquestes tasques en les millors condicions.

    Si la fortalesa d’una societat es mesura per la seva capacitat de sobreposar-se a les dificultats, superem-les i demostrem que podem fer un país millor. Perquè tot està per fer i tot és possible.