Desradicalitzar els nostres gihadistes

Vamik D. Volkan, metge psiquiatre i psicoana­lista, director del centre de la Universitat de Virginia per a l'estudi de la ment i la interacció humana i membre del centre de negociacions internacionals fundat per ­Jimmy Carter, afirma en el seu llibre Psicología de las sociedades en conflicto: diplomacia, relaciones interna­cionales y psicoanálisis (traduït pel també psiquiatre i psicoanalista Josep Maria Sunyer) que, quan als anys 90 va estudiar la formació dels terroristes musulmans, va ­trobar que la tècnica típica per crear un home suïcida al Pròxim Orient musulmà incloïa dos passos bàsics: el primer, que els instructors trobessin joves amb una identitat personal que ja estigués trastornada; i el segon, desenvolupar un mètode d'ensenyament amb el qual la identitat del grup gran, religiós o ètnic, penetrés en les fissures de la persona danyada o que subjugués la seva identitat individual. Així, l'home bomba suïcida està primerament sota els dictats de la psicologia del gran grup i no sota la influència de la seva pròpia psicologia individual. Encara que l'islam prohibeix el suïcidi, afegeix Volkan, l'aprovació conscient o inconscient dels terroristes musulmans suïcides no faltava per part d'altres membres de les seves comunitats.

Molt probablement, si estudiéssim amb rigor aquest fenomen aquí també veuríem que el que l'està sustentant és la suma de la fragilitat individual i el suport d'una comunitat que es considera traumatitzada per l'altre (Occident). Avui dia, els re­ligiosos fonamentalistes musulmans han reactivat els passats gloriosos i han escollit nombrosos traumes, com la pèrdua del Califat del 1923, per poder reclamar vells drets. El diari Le Figaro va publicar recentment que aquesta fragilitat individual de ciutadans musulmans fa que a França cada vegada hi hagi més psicoterapeutes, treballadors socials i professionals de tot tipus dedicats a prevenir el reclutament de joves per part de l'islamisme radical o a contribuir a la seva desradicalització.

Abans dèiem, citant Volkan, que a la fragilitat individual s'hi ha de sumar el suport d'una part de la comunitat. Però no es pot ignorar el patiment que suporta l'altra part -la gran majoria, de fet- d'aquesta comunitat. Alguns d'ells són pares, germans, cosins o amics d'aquests joves que se sumen a les files de l'Estat Islàmic. L'antropòloga francesa Dounia Bouzar, una de les pioneres a França i a Europa del treball amb joves fanatitzats i alienats per la ideologia de l'islam més recalcitrant, deia en una entrevista a Les Inrockuptibles que no hem de deixar els familiars d'aquests nois sols, avergonyits i sentint-se culpables.

¿Com es pot arribar a salvar un jove que s'està radicalitzant? Segons aquesta experta, primer fa falta donar seguretat. Per combatre el discurs dels gihadistes, les persones pròximes a aquells que poden ser reclutats han de proporcionar-los emocions tranquil·litzadores, que els reassegurin, i per això fa falta ajudar-los perquè siguin capaços de fer-ho, brin­dar-los suport i combatre la vergonya i la culpabilitat. En una segona etapa, han d'adoptar una aproximació cognitiva per mostrar al jove les mentides d'aquest islamisme radical, recolzant-se en ocasions en gent penedida que està transitant el seu propi dol per la utopia que els va vendre l'Estat Islàmic. Mentre que el noi o la noia poden ser reclutats o seduïts ràpidament per les idees mortíferes del grup terrorista, fa falta més d'un any de tractament perquè comencin a dubtar i estabilitzar-se, sortir de l'organització i poder deixar enrere la seva identificació amb aquesta utopia assas­sina.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

És difícil explicar qüestions tècniques en un article de divulgació com aquest, però n'hi ha prou de saber que tenim les eines per contribuir a la desradicalització de molts joves. En altres països europeus ja s'està fent.

Ara que s'ha posat en marxa el protocol de detecció de possibles casos de radicalització islamista en les escoles catalanes, liderat especialment pels departaments d'Interior i d'Ensenyament de la Generalitat, amb l'objectiu que la comunitat educativa pugui localitzar amb rapidesa el fenomen a les aules, seria bo comptar també amb la participació de la Conselleria de Salut per poder treballar la desradicalització d'aquests joves. Els professionals de la salut mental podem contribuir a resoldre alguns dels problemes identitaris que porten alguns d'ells a radicalitzar-se. Professionals com Volkan, Bouzar i tants altres ens brinden el coneixement necessari per poder-ho fer.