CARTA ALS CANDIDATS
No ens prenguin per idiotes
Que es garanteixi el dret a la vivenda, que s'estableixi una nova fiscalitat per a la cultura, que la política sigui una cosa neta i il·lusionant
lpedragosa29741426 madrid 20 05 2015 icult concentracion para prot160622191254
Que es posi fi urgentment al vergonyós espectacle que Europa està oferint amb el tema dels refugiats. Que siguem capaços de demostrar un mínim d’empatia amb un drama que ens commou diàriament amb imatges absolutament devastadores.
Que es garanteixi el dret a la vivenda, que no es permeti que cap família es quedi al carrer per no poder fer front a la seva hipoteca. Que s’accepti la dació en pagament i s’obligui els bancs al lloguer social en totes les vivendes que mantenen desocupades.
Que les companyies elèctriques assumeixin part del cost energètic d’aquelles famílies que no el poden pagar i que no se’ls talli el subministrament per raons econòmiques.
Que s’estableixi una nova fiscalitat per a la cultura que situï l’IVA de qualsevol producte cultural en una quota superreduïda.
Que s’impulsi una verdadera llei de mecenatge que estimuli la inversió en el cine. Que les pel·lícules es valorin no només pel resultat econòmic obtingut a la taquilla, sinó també pel seu interès cultural i social. Intentar recuperar l’autoestima del cine espanyol i protegir-lo. Propiciar que a les nostres pel·lícules es parli de nosaltres, del nostre entorn, dels problemes de la gent que ens envolta, de les seves inquietuds, sigui en el gènere que sigui, des d’obres comercials fins a peces més alternatives, però que el cine també serveixi per nodrir la memòria col·lectiva.
Que no es torni a imposar la política del revengisme que tan injustament ha castigat la nostra cultura.
Que es garanteixi la pluralitat a la televisió pública perquè no acabi sent una eina perversa d’ús partidista.
Notícies relacionadesFinalment, que la política sigui una cosa neta i il·lusionant, una cosa que garanteixi la nostra autoestima com a ciutadans. Que no ens prenguin per idiotes, que ens respectin, que ens valorin.
Que el poder sigui una cosa que està al carrer, a prop de la gent i els seus problemes, intentant governar per a ells i no per a una minoria de privilegiats que, d’una manera caníbal, s’enriqueixen a còpia d’empobrir la majoria.
