Impressió

Barack Obama, en el seu discurs del 12 de febrer del 2013 davant el Congrés i Senat dels Estats Units, conegut com de l’Estat de la unió (i no de la nació com tradueixen aquí els perversos), va dir: «L’any passat vam crear el nostre primer institut d’innovació en la manufactura a Youngstown (Ohio). Un magatzem que havia estat tancat actualment és la seu d’un laboratori d’art en el qual nous treballadors s’estan convertint en  experts en impressió de 3D, que té el potencial de revolucionar la manera com ho fem pràcticament tot». A resultes d’aquest paràgraf, incrustat a posta en un dels discursos més influents en l’economia global, es va saber que l’administració Obama havia ordenat que totes les escoles dels EUA disposessin d’impressores 3D a les aules dels més petits (pàrvuls, per entendre’ns). Qualsevol gargot de colors s’havia de poder traslladar a la seva dimensió en l’espai. 

Es comença per fabricar peces de plàstic amb impressores 3D, que desplacen les màquines injectores tradicionals. Després se supleix els matricers d’alta precisió per impressores digitals que els superen totes les seves habilitats acumulades. I després del plàstic, mal·leable, apareixerà el 3D dels metalls capaç de fabricar avions. Obama ho va avisar.