Amaguen més del que ensenyen

Han passat quatre dies del famós debat a quatre de la tele, i Pablo Motos li deia a Albert Rivera a 'El hormiguero': «L'únic que m'ha quedat clar és que no és clar qui pactarà amb qui». Efectivament. Amaguen més que el que ensenyen. Per això van fer el debat a 14 dies de les eleccions, i no la nit del 24, el dia previ a la jornada de reflexió, que seria el més lògic, útil i valent. Això és símptoma que tots quatre temen la tele. La necessiten, en campanya electoral es deleixen per sortir-hi a fer el que sigui, però els causa terror un debat televisat a 24 hores de les eleccions. ¡Ah! Es veurien obligats a mullar-se de veritat. A ensenyar les cartes. A mostrar les seves verdaderes intencions. I això els espanta enormement. Debatem a la tele, sí, però a quinze dies de les votacions. Distància suficient perquè el posturisme, les insinuacions d'amor o de menyspreu, fins i tot els errors o pífies davant de les càmeres, quedin diluïts en el temps.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquests admirats líders polítics saben perfectament que per a l'audiència una sessió televisiva de fa dues setmanes queda volatilitzada en la seva ment. La tele és com un bocata del Burguer King o del MacDonald’s: sembla que t'omple en el moment de menjar-te'l, però al cap de tres hores ja no te'n recordes i estàs mort de gana i corres a empassar-te una altra cosa. Però els polítics no compten amb el fet que els pot trair el subconscient. En aquesta sessió d'Albert Rivera, a 'El hormiguero', Pablo Motos li va posar els seus tres adversaris reproduïts en cartó pedra. I li va dir: «Agafa aquests rètols i col·loca'ls a sobre de qui et sembli». El cartell que posava Anar de festa amb... Rivera el va situar a sobre de Pablo Iglesias. El que deia Muntaria un negoci amb... el va posar sobre Rajoy. I l'últim, Li explicaria els meus problemes a..., el va instal·lar en Pedro Sánchez. ¡Ah! Elegir Rajoy com a company ideal per muntar un negoci és un cop lluminós. Ja fa temps que els ciutadans hem comprovat que alguns partits polítics són en realitat estructures de negoci. Per exemple quan Fraga es va inventar Aliança Popular -avui PP-, i Pujol, Convergència. O sigui que el cartell que va col·locar Rivera sobre Rajoy demostra una colossal punteria del subconscient.                                  

Hi ha més signes, més cops espontanis, més senyals, que la tele ens ensenya. En l'entrevista que Susanna Griso li va fer aquesta setmana a Pedro Sánchez ('Dos días y una noche') es produeix un instant molt meditable. Van tots dos en un monovolum, camí d'un míting gloriós, i Sánchez, divagant sobre la nebulosa dels pactes, diu de cop: «És molt curiós. Les primeres setmanes després del 20 de desembre la gent em parava pel carrer i em deia: ‘Pedro, ¡jo no t'he donat el meu vot perquè pactis amb el PP!’ ¿I saps el que em diuen ara? Em diuen: ‘¡Pedro, amb Iglesias enlloc!’ Els meus votants tenen un cabreig amb Iglesias que no et pots ni imaginar». ¡Ahh! És molt bonic que a un líder polític li quedi registrat al cervell el que li diuen humils transeünts quan passeja. Però no estic segur si, en aquest cas, del que ens estava intentant convèncer el líder del PSOE és de la volatilitat del pensament dels que som gent comuna i corrent. Primer no al PP, ara no a Iglesias... Potser fins i tot el seu subconscient ens estava preparant per a una cosa que els analistes anomenen la gran coalició PP-PSOE. Aquestes pinzellades que sorgeixen a la tele ens alerten. Immediatament després, quan van arribar al míting, van aparèixer Susana Díaz i Alfredo Pérez Rubalcaba. ¡Ahh! Allà no hi va haver missatge subconscient. Allà tots dos van buidar el pap contra Podem. Directament.