Els nous metges del segle XXI

El projecte de Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya que el Govern aprovarà en les pròximes setmanes es proposa impartir una formació mèdica impecable que promogui la formació de nous professionals compromesos, cooperatius, interdisciplinaris, que garanteixin la sortida de metges molt competents, però també empàtics, i perfectament capacitats per respondre amb excel·lència als reptes de l’atenció integral i integrada de persones amb malalties cròniques i les seves famílies en tots els àmbits del sistema social i de ­salut.

    Sabem que en els pròxims anys hi haurà necessitat de formar nous metges, donades les dades que indiquen que una elevada proporció dels nostres metges actius envelliran i s’aniran jubilant. S’estima que en 10 anys s’hauran de reposar fins a 6.000 professionals dels 33.000 metges que exerceixen a Barcelona, segons els estudis demogràfics del Col·legi de Metges d’aquesta demarcació. Aquesta xifra mostra la importància quantitativa d’aquest repte, però també s’han de contemplar aspectes de caràcter qualitatiu, centrats en la qualitat i el tipus de metges que s’hauran de formar.

    En els pròxims anys haurem de respondre a un augment exponencial de les necessitats i demandes de salut, en part per la innovació tecnològica, i en part per l’envelliment de la població i per l’increment de la prevalença de malalties cròniques. Actualment ja sabem que el 5% de la població mundial pateix malalties o condicions cròniques complexes (neurodegeneratives, demències, insuficiències orgàniques com la cardíaca, respiratòria, el càncer), sovint combinades (multimorbiditat), que prop de l’1,5% té un pronòstic de vida limitat, que tots ells són presents en tots els recursos del sistema, i molt especialment en la comunitat, i que el 75% morirà per una o diverses d’aquestes condicions, amb gran impacte en les seves famílies.

Aquestes persones requereixen un model d’atenció integral que tingui en compte totes les seves necessitats físiques, emocionals, socials, espirituals, ètiques, i un model d’organització dels recursos basat en equips interdisciplinaris que actuïn d’una manera integrada entre tots els recursos. Aquesta evidència epidemiològica i de les característiques dels models d’atenció i organització ens obliga a reflexionar sobre quines són les competències que haurien de tenir i per tant haurem de promoure en les noves generacions de metges. És evident que els nous metges han de ser competents en les disciplines que podem anomenar clàssiques, clíniques o assistencials que els capacitin per diagnosticar, avaluar i tractar de manera efectiva i eficient tot tipus de malalties i condicions, accedir i utilitzar tota la informació disponible, tant genèricament com en l’àmbit de les especialitats que practiquin.

    Addicionalment, han de ser també compromesos molt especialment amb la població que atenen, i encara molt més especialment amb la que necessita atenció integral, així com amb les seves famílies, i també amb els equips en què serveixen. Conscients de totes les dimensions socials i contextos comunitaris associats sovint a les malalties i que condicionen la seva qualitat de vida, compassius per poder entendre, empatitzar, compartir i alleujar el patiment de les persones que pateixen, i també cooperatius per treballar en equip. Es tracta d’un paradigma, un model d’atenció que respon a cinc paraules que comencen amb la lletra c i que asseguren una atenció integral, global i respectuosa.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Entre les competències necessàries per respondre adequadament podem citar la comunicació i el suport emocional, l’ètica, o saber adoptar decisions compartides, promoure l’autonomia i respectar els valors i preferències, o l’atenció a les famílies amb una visió sistèmica, o saber identificar i atendre necessitats de caràcter tan essencial com l’espiritualitat, la dignitat o l’esperança. Els nous metges també haurien de ser capaços de treballar en equips interdisciplinaris, respectant i compartint les tasques amb el personal d’infermeria, psicologia, treball social, teràpia ocupacional, fisioteràpia i altres equips, i saber actuar en xarxes integrades i complexes de serveis.

    Aquestes competències són un requisit imprescindible per practicar una medicina adaptada a les necessitats emergents. La seva adquisició depèn fonamentalment d’una base de valors personals, però també dependrà que aquestes competències siguin incloses en la formació de Grau. Aquesta és la vocació i el repte de la Facultat de Medicina de Vic-Universitat Central de Catalunya.