Pols i runa a Cisjordània

Atota la Cisjordània ocupada es pot gairebé assaborir la polseguera que han deixat enrere la runa de les 300 cases i estructures palestines demolides per Israel des del gener d'aquest any. Centenars de persones han perdut casa seva, i més de la meitat són nens.

Aquesta crueltat no és fortuïta, sinó part d'una estratègia per expulsar els palestins de zones del seu territori natal i avançar en la fragmentació de les seves terres. L'objectiu és consolidar el control israelià i preservar i augmentar l'espai per a l'expansió de les colònies israelianes. Les autoritats d'Israel esgrimeixen excuses en argot legal lligades al règim d'ordenació territorial per designar com a il·legal pràcticament qualsevol construcció palestina. Així justifiquen l'enderrocament i proporcionen als assentaments una aparent imatge de legalitat.

Res d'això és nou. Les onades de demolicions pugen i baixen al ritme de la marea de l'atenció internacional, però mai s'aturen del tot. No obstant, l'onada actual d'enderrocaments, en certa manera, és única. Primer, per l'escala: en quatre mesos del 2016, Israel ja ha enderrocat més cases palestines que en tot el 2015. Segon, per tenir cada vegada més com a objectiu l'atac deliberat de projectes donats per la Unió Europea i els seus estats membres (inclosa Espanya mitjançant l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament) a les comunitats palestines més vulnerables de Cisjordània.

Aquests projectes inclouen ajuda humanitària: plafons solars que proporcionen electricitat a les comunitats palestines quan les autoritats israelianes impedeixen la seva connexió a la xarxa elèctrica, cisternes d'aigua, una escola prefabricada i refugis temporals. Israel afirma que aquests plafons i cisternes, construïts sobre les terres que ocupa militarment des del 1967, minen la seva sobirania.

El setembre del 2015, la Unió Europea va iniciar un diàleg amb Israel, conegut en l'argot europeu com a «diàleg estructurat», per posar fi a les demolicions en un termini de sis mesos. La UE i els seus estats membres (inclosa Espanya) es van comprometre a reclamar compensacions financeres a Israel pels projectes recolzats amb fons europeus i destruïts, si aquests esforços fracassaven. Lluny d'haver-se detingut, les demolicions s'han disparat en aquest període de diàleg. El termini de sis mesos es va acabar fa més d'un mes. L'únic realment estructurat en aquest període de «diàleg estructurat» ha sigut l'estratègia de destrucció deliberada dels projectes d'ajuda finançats per la UE. Fins i tot entre la runa d'un parc infantil pagat per la UE es perfila l'estratègia de les autoritats israelianes per desplaçar forçosament la població palestina dins del territori ocupat.

No s'ha de permetre que aquesta atrocitat continuï. El fet que una part significativa de les estructures enderrocades estiguessin finançades per donants europeus afegeix un insult al dany. No obstant, el problema central continua sent la destrucció de vivendes. Si es permet que això continuï, milers de palestins perdran casa seva aquest any. ¿Com en diria vostè d'un règim que sistemàticament destrueix o confisca l'assistència humanitària d'emergència, com les tendes de campanya perquè les famílies tinguin on refugiar-se? ¿Quin impacte haurien de tenir aquestes accions d'Israel per part d'un Govern amic sobre les relacions diplomàtiques i econòmiques? La resposta europea ha sigut aquesta: cap. Les declaracions de condemna, per si mateixes, sense accions, funcionen com una acceptació implícita dels fets. Europa continua defraudant les famílies i els nens palestins i els seus propis ciutadans, que han contribuït a finançar molts dels projectes demolits.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

Aquesta és una súplica urgent per actuar i canviar la situació. No sembla probable que passos com exigir compensacions i fer públic el cost d'estructures donades demolides siguin suficients per aturar els enderrocaments, però en aquest moment ni tan sols és clar que mesures tan bàsiques com aquestes s'aprovin. El «diàleg estructurat» s'ha acabat i ha sigut infructuós. S'han malgastat sis mesos. Bé, no completament: Israel ha utilitzat bé el temps per avançar amb les seves demolicions estructurades. Entre la runa, les declaracions han perdut el seu significat. L'opció és clara: ¿Europa continuarà acceptant les violacions del dret internacional humanitari i la política de desplaçament forçós de les autoritats israelianes? La polseguera aixecada per les demolicions enterboleix el futur. El moment de les paraules ha passat fa molt temps: és hora d'actuar.

Director de B'Tselem-Centre d'Informació Israeliana per als Drets Humans als Territoris Ocupats.