Txernóbil, la gran mentida de l'URSS
Fa 30 anys els ciutadans de la Unió Soviètica van descobrir molt cruament i amb un altíssim cost econòmic, però sobretot humà, la gran mentida sobre la qual funcionava l'URSS. La catàstrofe de Txernóbil va revelar que la central nuclear estava construïda, contràriament al que deia la propaganda oficial, sense les normes de seguretat que exigia una instal·lació d'altíssim risc, com és una d'atòmica, i que el personal no tenia la preparació suficient. Mikhaïl Gorbatxov, que havia arribat al poder feia poc més d'un any, quan es va produir l'accident acabava d'anunciar la reconstrucció econòmica del país (perestroika) i la necessitat de transparència i obertura (glásnost). Txernóbil era la tràgica demostració que la reforma i la transparència eren molt necessàries, tan necessàries que estaven arribant massa tard perquè en el terreny polític, la catàstrofe va servir per accelerar el final de l'URSS. Si els soviètics van descobrir el gran engany, la resta d'Europa va descobrir els greus riscos de l'energia nuclear, els efectes de la qual no coneixen fronteres. Es van registrar alts índexs de radioactivitat en almenys 13 països d'Europa central i oriental. Les conseqüències per a la salut i el medi ambient de l'accident encara avui són objecte d'estudi.
El sinistre de Txernóbil va ser resultat directe de la gestió criminal de les autoritats soviètiques. Però no solament. Fa cinc anys, un nou desastre nuclear es va produir al Japó amb un nombre de víctimes mortals molt superior al d'Ucraïna. La seguretat a Txernóbil i a Fukushima no és comparable. Els avenços en aquest camp han sigut notoris en les tres dècades passades, però el risc no ha desaparegut, segueix existint, però no sembla que s'hagi après la lliçó. Fa poc més d'un mes, la justícia japonesa va haver d'intervenir per frenar la reactivació d'unes unitats de la central de Takahama per qüestions de seguretat.
El problema és el tipus d'energia. La nuclear pot ser neta, eficaç i barata, però els seus riscos són elevadíssims com ho recorda la història dels accidents des d'aquell llunyà de la central de Three Mile Island, a prop de Harrisburg (EUA) el 1979, fins al japonès del 2011. Al final sempre hi ha l'interès espuri de l'home que aixeca centrals nuclears en un país ric en gas i petroli o en un altre amb un altíssim risc sísmic.
