El debat de la llengua: de bat a bat
Que si és càncer o no, ho ha de dir el metge. Que si es fa radioteràpia o no, el pacient ha de tenir la darrera paraula. Amb la llengua passa el mateix: el diagnòstic el fan els experts, les solucions les han de validar els usuaris.
Pel que fa a la salut del català, el Manifest del Paranimf, signat per 270 experts i professionals de totes les branques de la docència i de l'estudi de la llengua, alguns amb molt de prestigi, ha aconseguit trencar el tabú sobre les llengües de la República Catalana, tabú imposat des de tacticismes contraproduents. Però els mateixos que tenien segrestat el debat sembla que ara volen acaparar-lo, de forma que el manifest ha estat atacat en aquest diari des de l'editorial, des de columnes d'opinió i fins i tot a les seccions més frívoles.
Em caldria massa espai per respondre a totes les deformacions que se n'han dit o insinuat (ataca el bilingüisme; exigeix una única llengua oficial; s'hi acusa CDC i ERC de ser botiflers; s'hi deformen els arguments del catalanisme hegemònic; entre aquests arguments hi ha hagut, de sempre, allò de «és català qui viu i treballa a Catalunya i vol ser-ne»; aquest «vol ser-ne» no té, per al catalanisme hegemònic, cap implicació lingüística...).
El mateix passa amb les opinions gratuïtes que es fan servir per desqualificar-lo (és alarmista perquè mai ningú a la vida quotidiana té problemes per emprar la seva llengua; està mancat de seny; es deu a motivacions gremials...) i la majoria es responen soles. Per exemple, ¿com pot algú acusar el Manifest del Paranimf de titllar CDC i ERC de botiflers si el signen dues exconselleres d'Ensenyament de CDC i un exdirector general d'Innovació Educativa i batlle de Callús per ERC, entre més?
Però és que, a més, Koiné no vol el debat per discutir d'etiquetes com «oficial», «cooficial», «única», «asimètrica», «preferent», sinó per anar a l'arrel de la qüestió, o sigui entrar a analitzar els drets i deures individuals que regularà la República en relació a les llengües, els drets de les col·lectivitats lingüístiques i les polítiques estratègiques de la República en els àmbits industrial, diplomàtic, terciari, etcètera. Cal dir que el benefici que el nostre Estat obtingui en els pròxims segles de la gestió del multilingüisme serà conseqüència directa de la generositat amb què hagi acomboiat totes les comunitats immigrades, de manera que la regulació del multilingüisme és un sol edifici que té la façana dels individus, la de les col·lectivitats i la de les polítiques d'Estat.
A tall només d'exemple, amb independència de i per sobre dels drets individuals, és un interès d'Estat que hi hagi a l'Administració i a la indústria personal poliglot amb habilitats de llengua primera en català i castellà ensems, encara que els parlants nadius d'aquesta llengua fossin escassos a casa nostra, i el mateix es podria dir d'altres parells de llengües: català-anglès, català-rus, català-àrab... I hem de debatre si tots compartim un objectiu com aquest i si estem d'acord en com s'ha d'impulsar, per exemple amb escolaritzacions de certes comunitats lingüístiques a mida.
I hem de debatre si creiem que la comunitat catalanoparlant ha de tenir a Catalunya els mateixos drets col·lectius que un castellanoparlant té als països castellans o un francòfon a França, al Quebec, a Suïssa... (a una transmissió patrimonial indolora, a la preservació del patrimoni cultural, a la protecció contra els que en qüestionen o n'ataquen la unitat, a la preeminència en l'espai radioelèctric... sense els quals el futur de la llengua queda compromès).
Notícies relacionadesI, quant a drets individuals i entre tants altres, hem de debatre, en el cas que s'imposi un cert grau de continuïtat de l'statu quo lingüístic, si això es tradueix en el manteniment del deure de saber castellà o no. I quines excepcions farem al deure de saber català. I quin règim de transitorietat regularem quant al deure de saber català per a garantir que a ningú se li exigeix un esforç desproporcionat, en funció de les oportunitats d'aprenentatge que la República sigui capaç d'oferir-li.
Tot això i més volem debatre, al marge d'etiquetes, i caldria que ho tinguéssim consensuat abans d'un any per tal que la constitució pugui adoptar un redactat que faci viables els drets i deures, així com també els interessos d'Estat, en relació amb el multilingüisme. En benefici de tothom, siguin favorables a la independència o defensors encara de la dependència de Catalunya.
