El Govern ha mentit

Si Espanya no estigués en l'euro, la xifra de dèficit públic que es va conèixer ahir no seria dramàtica en si mateixa. Però en el context de la moneda única, contravenir les directrius dels organismes europeus que governen la moneda única pot comportar serioses conseqüències. I encara més si l'incompliment dels límits fixats per aquests organismes s'ha produït sabent el que s'estava fent i desatenent totes les advertències. El Govern del PP no ha jugat net, i encara que tal com està la Unió Europea no es pot assegurar res, és altament probable que l'Estat espanyol pagui per això.

Mariano Rajoy ha estirat massa la corda. El 2012, Angela Merkel -llavors totpoderosa mandarina, avui no- li va concedir un cert espai de maniobra més enllà de les regles. Perquè Espanya estava a un pas de l'abisme i perquè la prioritat de la Unió Europea era evitar que la crisi grega rebentés la moneda única. Però el 2015 la situació espanyola havia canviat i el Govern no deixava de pregonar que era el país que més creixia a Europa. Les raons per a la benevolència havien deixat d'existir, encara que l'atur seguia superant el 20% i el deute públic estava a prop del 100%.

No obstant, el Govern i el PP van seguir actuant com si a Brussel·les estiguessin disposats per sempre a fer els ulls grossos. I com que la seva prioritat era treure vots, van avançar la rebaixa de l'IRPF, la devolució de la paga dels funcionaris, i van augmentar diferents partides de despesa. El seu argument en tots aquests casos era que el creixement econòmic concedia marge suficient per fer-ho. Ara es comprova que això no era cert.

No menys flagrant és l'engany que revela la desviació del dèficit de la Seguretat Social, que ha doblat el 0,6% fixat per Brussel·les. Contradient la demagògia governamental, les pensions segueixen costant més del que estava previst i, el que és pitjor, l'esbombat creixement de l'ocupació no augmenta significativament el volum total de cotitzacions. Per culpa de la precarietat i dels baixos salaris i perquè es concedeixen massa bonificacions per crear llocs de treball.

Montoro no fa autocrítica

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Res d'això anterior sembla inquietar el ministre Montoro. Sense fer la mínima autocrítica, quan el desviament suposa un fracàs sense pal·liatius de la seva gestió, s'ha despatxat dient que la culpa de desviament la tenen les autonomies i en particular Catalunya. I contra les autonomies es prendran les mesures pertinents. És veritat que de desviacions electoralistes se n'han produït a tots els nivells, però aixecar el pal centralista en aquesta situació s'explica, sobretot, en clau ideològica. Montoro i el seu partit són els mateixos de sempre.

Més enllà de les mesures que Brussel·les pugui adoptar, el desviament complica encara més la vida del futur Govern espanyol, arribi quan arribi. El seu espai potencial de maniobra s'ha reduït. Perquè la situació de partida no és la que es deia i perquè la Unió Europea no serà generosa. Brussel·les no pot fer els ulls grossos amb l'incompliment espanyol. Perquè la situació se li pot escapar de les mans.