Temps d'innovació

Fa 200 anys a la Gran Bretanya i uns 150 a Espanya, va sorgir una de les primeres formes de protesta del moviment obrer: el ludisme o antimaquinisme. La causa, molt elemental, era el temor dels treballadors a perdre els seus precaris llocs de treball en la incipient manufactura tèxtil a compte de la introducció de telers de vapor. Van ser anys molt durs de lluita entre l'home i la màquina. Els empresaris creien que, amb el nou invent, podrien prescindir encara més de l'explotada mà d'obra i els treballadors es veien substituïts, com a màxim, pels seus fills petits i expulsats a la misèria. Dos segles després, entrant ja a la fase de la quarta revolució industrial, i després de les èpoques del vapor, l'energia elèctrica, la dels carburants, fins a la nuclear, sabem que sense les màquines no hauríem arribat fins aquí. Que maquinària i feina han sigut compatibles, encara que les competències de la segona s'han hagut d'adaptar als requeriments de les primeres.

I és ara quan comencem a encarar un nou repte, el de l'era digital i la robotització. Ordinadors fent més ràpid i millor la feina d'analistes ben formats, i robots que s'ocuparan de feines que avui fan treballadors pràcticament sense formació en el camp dels serveis. L'últim Fòrum de Davos ja va fer un primer càlcul del nombre de llocs de treball que es podrien perdre al món: en els cinc pròxims anys, uns set milions. Els nous requeriments demanaran nous llocs de treball, tot i que en xifres inferiors i de més qualificació.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El panorama a Espanya presenta complicacions afegides. A l'atur estructural i circumstancial s'hi ha de sumar una de les distribucions més desiguals de formació. Molts títols universitaris, molts empleats amb estudis bàsics i una estreta franja de personal capacitat en formació professional o en estudis de grau mitjà, bàsics per impulsar la innovació. Paguem un desastrós sistema educatiu (cada Govern ha impulsat la seva llei) i el desencert per adaptar-se a les necessitats de la producció.

I, per descomptat, queda obert el debat de la renda bàsica. Aquells recursos derivats dels impostos que avui eviten pagar en bona mesura les grans corporacions, que haurien d'anar a aquells que el sistema exclourà del mercat de treball. Afortunadament, ja vam deixar enrere l'era del vapor.