Algú s'hauria de recordar de Luis Enrique

La setmana passada es van ajuntar a Buenos Aires, bé, a la premsa de Buenos Aires, al prestigiós La Nación, dos personatges, dos genis, que van parlar del seu camp i van comentar coses que tenen molt a veure amb les genialitats d’altres portents. A la capital argentina hi havia Ferran Adrià donant classes magistrals i una conferència de títol més que curiós –Arxivant el procés creatiu– mentre el diari dedicava un munt de pàgines al Cholo Simeone, que comença a agafar dimensions de mite, d’ambaixador argentí al Vell Continent.

    Adrià, és clar, va deixar anar frases que podrien vincular-se, perfectament, no només a la cuina, la seva gran passió (jo vaig arribar a confeccionar un menú culer amb el mestre dels fogons quan el dream team es va consagrar), sinó també al futbol, un dels seus entreteniments. Adrià deia (i no crec que pensés, no, en el Camp Nou) que «a El Bulli cada dia havia de ser diferent, era un plaer estrany». Doncs com el joc del Barça, ¿no? Explicava que «com més ordre, més anàrquics podem ser», intuint que, sobre la gespa, Leo Messi i companyia poden ser rebels amb el que proposen i convertir el seu caos, si és que existeix, si és que es produeix, si és que es plasma, en un autèntic concert. Adrià relatava que «la creativitat la pot exercir tothom; el talent creatiu, molt pocs». ¿Parlava de Messi? ¿Es referia a Neymar? ¿Pensava en Iniesta? I, finalment, acomiadava la xerrada amb una sentència molt, molt, futbolera, ¿oi que sí?: «Si tens talent, pots canviar l’opinió de la gent».

    Si t’entretenies, a La Nación, unes pàgines més enllà trobaves una deliciosa entrevista amb Diego Simeone, que mostrava la seva admiració per la feina de Luis Enrique, el gran tapat del pletòric moment blaugrana. «El treball que està fent Luis Enrique al Barça és extraordinari», afirmava el míster atlètic, que defensava que l’únic que han de tenir els futbolistes és «passió». «Guardiola va construir aquell Barça campió armant, a poc a poc, l’equip que ell imaginava, però Luis Enrique va agafar un equip guanyador, campió, i l’ha seguit potenciant i millorant, perquè avui el Barcelona no només té possessió i elaboració, ara també et contraataca, és molt ferm en defensa i sap jugar a pilota parada. És més complet. Aquells tenien més possessió, però no tenien un 9 de referència. El Barça de Luis Enrique és un equip més pràctic i amb millors suplents».

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

    Això sí, a l’art que defensa Adrià i als elogis de Simeone, tant per a la cuina d’autor com per al futbol guanyador i/o filigraner, els falta la dedicatòria que, asseguren, va enviar el míster argentí als seus amics per Nadal, citant John Rockefeller: «No temis renunciar a la part bona per buscar la part grandiosa».

    I això és el que està fent el Barça, ¿oi?