El Dia de Pi
«La matemàtica posseeix no només la veritat, sinó també una bellesa suprema, freda i austera», va escriure Bertrand Russell. Aquesta és també una de les conclusions a què arriben els professors i experts que participen en el reportatge que avui publica EL PERIÓDICO arran de la commemoració, demà, del Dia de Pi -el 3/14/16 -, que se celebra de manera especial als Estats Units. Parlen de «bellesa, elegància i simplicitat», tres característiques de la ciència matemàtica que es resumeixen en la raó constant que s'estableix entre el perímetre de la circumferència i el seu diàmetre.
Les matemàtiques -comunament percebudes com a abstractes i fins i tot obtuses- generen una devoció gairebé religiosa entre aquells que no només hi veuen una manera d'explicar el món (Galileu va dir que eren «el llenguatge en el qual Déu va escriure l'univers») sinó també un sistema amb múltiples aplicacions pràctiques, des de la topografia fins a la navegació, passant per l'economia, la física o la medicina. El rigor del seu estudi, com també el de les seves anàlisis -el conflicte entre la veritat o la mentida, un art pur i sublim-, pot proporcionar plaer o al·luci-nació a parts iguals. D'aquí prové, segurament, el seu misteri.
És important que el seu ensenyament sigui vist com l'entrada en un món fascinant, apassionant i racional, i no com una cosa distant i difícil. Celebrem, doncs, el Dia de Pi, l'elogi de la matemàtica com una ciència pròxima, quotidiana i bella.
