CDC i ERC, al Sinaí

2
Es llegeix en minuts
GRA364  MADRID  02 03 2016 - El portavoz de ERC en el Congreso  Joan Tarda  durante su intervencion hoy en la segunda jornada del debate de investidura del secretario general del PSOE  Pedro Sanchez  en la que ha justificado el  no  de su partido a la investidura como presidente del candidato socialista por vivir  instalado en una gran contradiccion  porque promete progreso y justicia y califica de desafio las aspiraciones del pueblo catalan EFE Chema Moya

GRA364 MADRID 02 03 2016 - El portavoz de ERC en el Congreso Joan Tarda durante su intervencion hoy en la segunda jornada del debate de investidura del secretario general del PSOE Pedro Sanchez en la que ha justificado el no de su partido a la investidura como presidente del candidato socialista por vivir instalado en una gran contradiccion porque promete progreso y justicia y califica de desafio las aspiraciones del pueblo catalan EFE Chema Moya / Chema Moya (EFE)

L'objectiu prioritari dels partits de l'oficialisme independentista és guanyar temps aquí. Per això, millor com més s'allargui la desorientació dels partits allà, al Congrés dels Diputats. Les paraules de tro de Joan Tardà només buscaven épater les espangols, infondre ànims als impacients i tranquil·litzar els socis de la CUP. No se n'estan anant perquè no saben com anar-se'n. Estan perduts en el seu Sinaí, amb l'única brúixola de la fe, dubtant davant la perillositat de les dreceres de la desobediència i tement que les diferències entre ERC i CDC aflorin sense dissimulació davant el compromís ferm d'un referèndum per part de l'Estat.

Aquest compromís, per ara, és només una hipòtesi i més aviat llunyana, per a alleujament dels independentistes presents a Madrid. També haurà sigut un descans per a ells que PSOE i Podem no hagin sabut negociar un acord, evitant-los el tràngol de prendre partit. El més convenient per als seus plans és la repetició de les eleccions. Pel factor temps i també pel regal de moralina que suposaria poder retreure cada dia la falta de maduresa política dels partits estatals per la seva incapacitat per tancar acords de govern.

Un Govern del PP, amb el suport exprés o tàcit del PSOE, o al revés, no seria del tot dolent per a CDC i ERC. Segons el seu argumentari clàssic, significaria la demostració pràctica del tant és el PP com el PSOE quan es tracta de Catalunya. A més, la gran coalició seria una font de conflictes jurídics molt valuosa per distreure l'atenció sobre els dubtes existents en la direcció del procés.

Notícies relacionades

La resistència a presentar les lleis de desconnexió (teòricament haurien d'estar a punt, gràcies als treballs de la comissió de la transició nacional) és un senyal de la falta d'acord per emprendre el camí de les previsibles inhabilitacions per desobediència al TC. Substituint aquest pas transcendent per un contenciós menor, de caràcter reglamentari, a compte de la creació d'una comissió d'estudis i una ponència conjunta, simplement s'aparenta estar en moviment.

Incògnites per aclarir

Fins que CDC no s'hagi reinventat i reorganitzat no estarà en condicions de proposar el seu propi full de ruta, segurament amb el referèndum per bandera. Mentre no se sàpiga qui té majoria a l'ANC, Esquerra podrà mantenir contra vent i marea que la consulta ja es va celebrar el 27-S, que l'únic referèndum a convocar és el de la ratificació de la Constitució de la nova república. Les dues incògnites estaran aclarides al juny i potser també el grau d'influència del president Puigdemont. La repetició de les eleccions generals seria un bon escenari per a la presentació de les novetats. En tot cas, ja només faltaran uns mesos perquè puguin convocar-se noves eleccions al Parlament.