tu i jo som tres
Els falta amor tàntric
Tito i Cristina experimenten l’art tàntric a ’Casados a primera vista’ (Antena 3 TV). /
Deia Antonio García Ferreras al matí, a Al rojo vivo, lamentant-se del to, de les ferotges invectives que es llançaven entre si els líders polítics en el debat de la impossible investidura: «¡Quanta energia negativa!». ¡Ah! Sí senyor. Es palpava un mal rotllo indescriptible. S'increpaven amb un acarnissament bàrbar. Els sortia bilis per la boqueta. L'historiador Titus Livi ja explicava, horroritzat, al segle I abans de Crist, la verinosa relació entre els senadors del seu temps. I el rancor i l'aversió entre patricis i plebeus. Parlava que entre ells hi havia «un odi intestí». ¡Ah! Quan l'odi aflora en un Congrés de representants del poble és símptoma de país dividit. L'únic antídot de l'odi és l'amor.
Penso que ses senyories potser haurien de veure algun capítol de Casados a primera vista (Antena 3 TV). És una comèdia, sí. Fins i tot una astracanada, si ho volen. Però a vegades tenen cops que poden resultar útils. Aquesta setmana hem assistit a la teràpia que han seguit la parella Tito i Cristina. Ell és un noi gadità, d'ofici animador de discoteques. Ella és barcelonina, de professió administrativa. El programa els va casar fa uns dies. Però la unió no funciona. No hi ha feeling. L'ombra del divorci comença a perseguir-los. Per posar remei a la situació, i trobar un fil d'esperança, han recorregut als serveis d'un virtuós expert en amor i sexe tàntric. ¡Ah! Van visitar el seu gabinet i van experimentar sensacions positives. Estirats a terra, ple de pètals de rosa, i amb espelmetes enceses per les cantonades, Tito i Cristina es van posar esquena contra esquena, nuca contra nuca, planta del peu contra planta del peu, i machihembrats així, va començar a fluir entre ells aquell carinyo que havien perdut. Després, posats cara a cara, de genolls, van ser coberts per una espècie de tela mosquitera que els embolicava, i allà, abrigadets, van començar a experimentar l'amor tàctil, potser també la tendresa, i van sortir d'aquell virtuós gabinet molt reconfortats i feliços. ¡Ah! Expliquen els experts en el laberint del tantra -Tito, que no sabia què era, ho anomenava el trantrán- que amb perseverança s'aconsegueix un màxim d'amor gairebé sense desgast d'energia. O sigui que es pot arribar a l'orgasme espiritual, sense que el nostre cos desaprofiti ni un mil·límetre cúbic de fluids.
¡Homeee! Quina gran idea per als nostres líders congressistes. Amor tàntric és el que necessiten.
